Una cervesa artesana d'abadia amb un lleuger toc afruitat, ben fresca i suau. Petards al cel. Què sabem de la terra si amb prou feines coneixem el cos? Meu teu seu i nostre, reflexions d'una blocaire. Un sopar en una casa en construcció, la construcció d'un camí compartit i a prop de l'estació. Somnis. Realitats. Parets per escalar i escales mecàniques per aturar-se a abraçar, i dir-se coses a cau d'orella. Viure, riure... i ser lliure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
- En Jan no em va dir que avui feia una festa a casa seva, sinó no li hauria demanat les claus per passar la nit amb la Gina. Ostres i ara q... -
Aquesta setmana ens ha visitat el dia de la música, us deixo aquesta meravella de missatge musical:
-
Sempre que s’enfila un camí, el ritme cardíac s’accelera, et canses i te n’adones d’un cansament exageradament. Penses que si acabes de come...
10 comentaris:
és fantàstic!!!
ni teu, ni seu, vostre!!
Genial! Un post estiuenc i fresquet... viure, riure i ser lliure... m'agrada.
Com es nota que estem de vacances, i com es nota que aquí tens una bonica història entre mans...
El millor, ser lliure...
Què bona la cervesa afruitada!! A Bèlgica en vaig provar de boníiiiiiiiiiissimeeeeees!!! ;-))
mmmmm genial, sona genial. em quedo amb aquesta dolça sensació.
per molts anys!!! :))
aquesta cervesa és aquella que no puja mai però que acaba pujant oi? jeje. Moltes felicitats!!!
es pot demanar res mes??
una abraçada
Em sembla que vas passar una nit deliciosa...
Publica un comentari a l'entrada