dijous, 22 de juliol de 2010

afruitat amb petards

Una cervesa artesana d'abadia amb un lleuger toc afruitat, ben fresca i suau. Petards al cel. Què sabem de la terra si amb prou feines coneixem el cos? Meu teu seu i nostre, reflexions d'una blocaire. Un sopar en una casa en construcció, la construcció d'un camí compartit i a prop de l'estació. Somnis. Realitats. Parets per escalar i escales mecàniques per aturar-se a abraçar, i dir-se coses a cau d'orella. Viure, riure... i ser lliure.

10 comentaris:

rits ha dit...

és fantàstic!!!
ni teu, ni seu, vostre!!

Carme ha dit...

Genial! Un post estiuenc i fresquet... viure, riure i ser lliure... m'agrada.

XeXu ha dit...

Com es nota que estem de vacances, i com es nota que aquí tens una bonica història entre mans...

zel ha dit...

El millor, ser lliure...

Assumpta ha dit...

Què bona la cervesa afruitada!! A Bèlgica en vaig provar de boníiiiiiiiiiissimeeeeees!!! ;-))

Déjà vie ha dit...

mmmmm genial, sona genial. em quedo amb aquesta dolça sensació.

elur ha dit...

per molts anys!!! :))

instints ha dit...

aquesta cervesa és aquella que no puja mai però que acaba pujant oi? jeje. Moltes felicitats!!!

sargantana ha dit...

es pot demanar res mes??
una abraçada

Eva Ventura ha dit...

Em sembla que vas passar una nit deliciosa...