De nit, un museu, inspiració. Barcelona als 80, Barcelona ara. Blancs en moviment. Olors d'espai. El ventre remuga de gana i la veu amb més vibració. Obres i ordinadors. No miris fins que ho publiqui. Cal·ligrafia japonesa. Els dos som contemporanis i ho serem per sempre més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
- En Jan no em va dir que avui feia una festa a casa seva, sinó no li hauria demanat les claus per passar la nit amb la Gina. Ostres i ara q... -
Aquesta setmana ens ha visitat el dia de la música, us deixo aquesta meravella de missatge musical:
-
Sempre que s’enfila un camí, el ritme cardíac s’accelera, et canses i te n’adones d’un cansament exageradament. Penses que si acabes de come...
5 comentaris:
Llegint-te jo també em sento contemporània
Mira que ha canviat Barcelona en 30 anys! Alguns, però, diuen que no saben si ha estat a millor o a pitjor!
La Barcelona que estimo i enyoro viu al meu cor...
Veient la marató femenina, fa una estona, l'he recordat com abans...
Ara, veritablement, no sé com és...
Jo enyoro la Barcelona de fa 10 anys, desconguda i enigmàtica, m'esperaven tantes aventures i no ho sabia!
Sempre serem contemporanis... m'agrada i és cert!
Publica un comentari a l'entrada