divendres, 30 de juliol de 2010

contemporanis

De nit, un museu, inspiració. Barcelona als 80, Barcelona ara. Blancs en moviment. Olors d'espai. El ventre remuga de gana i la veu amb més vibració. Obres i ordinadors. No miris fins que ho publiqui. Cal·ligrafia japonesa. Els dos som contemporanis i ho serem per sempre més.

5 comentaris:

khalina ha dit...

Llegint-te jo també em sento contemporània

Albert B. i R. ha dit...

Mira que ha canviat Barcelona en 30 anys! Alguns, però, diuen que no saben si ha estat a millor o a pitjor!

Assumpta ha dit...

La Barcelona que estimo i enyoro viu al meu cor...
Veient la marató femenina, fa una estona, l'he recordat com abans...
Ara, veritablement, no sé com és...

Eva Ventura ha dit...

Jo enyoro la Barcelona de fa 10 anys, desconguda i enigmàtica, m'esperaven tantes aventures i no ho sabia!

Carme ha dit...

Sempre serem contemporanis... m'agrada i és cert!