Ves al contingut principal

res personal

D'arbres, de mar, de vent, de soledat, de relacions, d'experiències molt interiors, de lentitud, de preguntes, de viatges interiors, de calma, de bogeria i de malaltia. De tot això i de res personal, a Nothing personal (títol de la pel·lícula), podem veure encarnat en el viatge d'una noia holandesa que ha de marxar de casa seva. El camí la du fins a Irlanda on s'hi queda per intercanviar un plat a taula per feina. Una pel·lícula freda que si es té la sort que a la sala han posat la temperatura sincronitzada amb les imatges es pot sentir en 3D (que no veure). Però que això no espanti, que sempre ens hi podem portar un bon abric, que la pel·lícula val la pena.

Comentaris

Carme ha dit…
Amb aquesta calor, gairebé que ve de gust passa r una mica de fred. M'arriscaré a anar-hi sense abric!
mar ha dit…
dissabte teníem previst anar-la a veure i al final un imprevist ens ho va impedir...
val la pena doncs?
havia llegit alguna crítica una mica descoratjadora...

ara em tornes a animar a anar-la a veure... sobretot si hi fa fresqueta!
GEMMA ha dit…
Doncs la tindré en compte Estrip, ara em posaré a cercar referències obre aquest film. Gràcies!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…