dilluns, 6 de setembre del 2010

un record

L'últim dia d'un viatge que fou un començament: En un turó sobre una ciutat freda amb una crep de llimona i sucre entre les mans. Un mur, i tu inclinada amb l'altre braç que mig t'abraça. Una estàtua que pensa i en l'altre un petó. Les rialles més grans que he fet mai per no res, i aquest no res, que ho ha estat tot, ara no sols és un record, ara és també el més pur brot, que cada dia, neix de mi.

13 comentaris:

Sergi ha dit...

Aquest no res és el més gran que hi pot haver. Els detalls. Els detalls són el que queda, i el que recordem.

Assumpta ha dit...

Quan aquest no res que ho és tot regala rialles és màgia, màgia de la bona... Què duri molt... Què duri sempre!! :-)

Goculta ha dit...

wow no hi ha paraules per descriure la bellesa dels teus mots.

Goculta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

"...ara és també el més pur brot, que cada dia, neix de mi."
(Descric)

Com una quimera a flor de pell?

I, per cert, quina mena de paladar necessita ensucrar la llimona?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Clint ha dit...

sembla un anunci de cervesa d'aquest d'estiu, que tothom vol que li passin a ell!

estrip ha dit...

Xexu, els detalls són els records que creen quelcom especial, i tant!

Assumpta, les persones som màgiques, tenim sort!

Goculta, moltes gràcies.

Onze, a flor de pell senzillament. Un paladar amb molts de gustos.

neus ha dit...

per molts anys doncs!

:*)

Carme Rosanas ha dit...

Gràcies per encomanar-nos somriures!

Joana ha dit...

Fins i tot puc paladejar la crepe de llimona...

GEMMA ha dit...

Hi ha records màgics i del tot nutritius, que bé Estrip!

Déjà vie ha dit...

m'encanta! m'has endinsat en una historia de on es rialles es fan amb gust de crep de llimona i sucre, on l'amor sura i quan esta a punt d'acabar el conte, veus que no només surava...Preciós!

Assumpta ha dit...

I tant!! ;-))

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...