Llevar-se quan encara tothom dorm, quan el Sol només treu l'ullet, i passejar-te pel costat de mar, d'una mar transparent on hi pots veure el peixos que es belluguen fent milers de voltes, com si estiguessin fent la primera gimnàstica del dia. Això em relaxa. Em relaxa, però només una estona, pujar al cotxe per anar a la feina, tancar bé les finestres i fer un crit, com si volguessis trencar els vidres i tot seguit posar la música ben alta. Em relaxa tornar ben tard a casa, cansat, si no hi ha núvols al cel i poder veure els estels, encara que faci fred. I llegir el capítol d'un llibre o un vers, i tancar els ulls, i somriure, perquè has acabat de pensar amb algú. Això també em relaxa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
3 comentaris:
A mi també em relaxa tornar de treballar, sobretot un cop has aconseguit aparcar el cotxe, quan ja no tens cap obligació laboral i tens tota la tarda per a tu, mirar com es va escurçant el dia, i emparar-me en la foscor de la nit d'aquests dies de tardor.
Pues aprofita i relaxat que tot aixo que dius no costa cales.
no hi ha res gratuit en aquest món, ni això.
Publica un comentari a l'entrada