A l'infern només s'hi entra per una porta, a vegades està amagada en forma de paraules, a vegades de pensaments, a vegades d'accions, de somnis, de il·lusions o de mentides, a vegades sembla una sortida i a vegades cançons.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
3 comentaris:
Tant la fotografia com el text són preciosos.
Genial!!! una de les millors descripcions sobre l'entrada a l'infern que he llegit mai!
infern??? l'infern està per tot arreu tu ho has dit, pero sempre et porta al mateix lloc
Publica un comentari a l'entrada