Ves al contingut principal

enamoradís

Em vas dir que em faries un senyal, que et tocaries l’orella esquerra avui quan sortissis a dir les notícies, però em vas enganyar, perquè ho vas fer? Mira que ens ho vam passar bé eh! I durant les hores que vam estar xerrant i jo no et vaig dir cap mentida. No vull sentir excuses del tipus que si el cava, que si l’últim tequila, que estaves cansada, etc. Aquestes coses més aviat fan dir la veritat. I ara què faré? era del programes que més mirava, bé, era l’únic programa que mirava, el teu, les teves notícies, i no en puc mirar cap altre. No en puc mirar cap altre sabent que tu ets només a un número del costat i que si et sintonitzo ja no sentiré el que sentia abans, et veuré com una traïdora. He estat tot el dia pensant, em feia mal el cap de tant donar-hi voltes, però al final he decidit regalar-li el televisor a la carinyosa iaia i veïna de sota que pobre només feia que escoltar la ràdio. En fi, suposo que això del senyal li deus dir a tothom, sobretot la nit de cap d’any, però és que jo estava enamorat de tu! La propera vegada em fixaré més de qui m’enamoro, és el meu propòsit per el nou any.

Comentaris

Cris ha dit…
Saps el pitjor? que no podem controlar de qui ens enamorem, simplement ho fem. Un petonet
mossèn ha dit…
aixi sigui ... salut
estrip ha dit…
però es pot intentar, no?
salut!
Nuri ha dit…
Però encara t'enamores? jejejeje petonets

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…