Em vas dir que em faries un senyal, que et tocaries l’orella esquerra avui quan sortissis a dir les notícies, però em vas enganyar, perquè ho vas fer? Mira que ens ho vam passar bé eh! I durant les hores que vam estar xerrant i jo no et vaig dir cap mentida. No vull sentir excuses del tipus que si el cava, que si l’últim tequila, que estaves cansada, etc. Aquestes coses més aviat fan dir la veritat. I ara què faré? era del programes que més mirava, bé, era l’únic programa que mirava, el teu, les teves notícies, i no en puc mirar cap altre. No en puc mirar cap altre sabent que tu ets només a un número del costat i que si et sintonitzo ja no sentiré el que sentia abans, et veuré com una traïdora. He estat tot el dia pensant, em feia mal el cap de tant donar-hi voltes, però al final he decidit regalar-li el televisor a la carinyosa iaia i veïna de sota que pobre només feia que escoltar la ràdio. En fi, suposo que això del senyal li deus dir a tothom, sobretot la nit de cap d’any, però és que jo estava enamorat de tu! La propera vegada em fixaré més de qui m’enamoro, és el meu propòsit per el nou any.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
4 comentaris:
Saps el pitjor? que no podem controlar de qui ens enamorem, simplement ho fem. Un petonet
aixi sigui ... salut
però es pot intentar, no?
salut!
Però encara t'enamores? jejejeje petonets
Publica un comentari a l'entrada