dimecres, 9 de gener del 2008

somni

Estic adormit aquí al teu costat, esperant que la claror del matí em faci obrir els ulls amb un acte reflex. Estic aquí adormit i somiant sense voler amb una altre dona que em doni més motivació, que em provoqui més els meus instints, que em faci sentir la necessitat de lluitar cada dia per obtenir una mirada del seu alè més profund. Tot és un somni d’estrelles que brillen i on vull arribar fins a elles per tocar-les, passar per sobre el núvols. Vull fer aquest camí un dia i un altre i no em vull quedar a viure en un astre que brilla igualment però sempre gira en la mateixa òrbita. Et vull perseguir i que de vegades et deixis atrapar, que de vegades quan em despisti et perdi en l’horitzó i hagi de fer un esprint per tornar-te a agafar. Vull que tu, quan t’aturis a observar no em facis aturar a mi també i jo em pugui escapar, i que si em vols tornar a atrapar hagis de posar-te a córrer tu també. Vull companyia i vull distància, vull el teu alè i l’aire fresc, vull uns llençols transparents per mirar-te a través de la llum i vull que tu també em vulguis a la teva manera. Però tot és un somni, i el Sol no em despertarà perquè aquesta nit he abaixat les persianes.

5 comentaris:

mossèn ha dit...

els somnis ... sí, no tenen preu !!! ... salut

Con C de Cristina ha dit...

Els somnis ens fan lliures. Un petonet

N ha dit...

A vegades ens fan esclaus de la crua realitat.

estrip ha dit...

El somni més maco deu ser somiar amb els angelets. M'ho han desitjat moltes vegades però mai he somiat amb ells.

N ha dit...

Jo prefereixo somiar amb els dimonis, com si estigués en una reunió de bruixes, orgies, drogues i excessos de tota mena.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...