Aquest dissabte em vaig despertar a Granollers dins una sala plena de gent escoltant a primera hora com es parlava de blocs i literatura, i on vam entrar en una nova dimensió amb el Diari d'una Absència de la mà de la Laura Borràs. A continuació una estona parlant de blocs i negocis, que poc em va aportar, a excepció de la bona perspectiva de'n Genís Roca i per acabar el profitós matí i agafar gana, blocs i política, que de fet, es podia haver barrejat amb la sessió de negocis que segur que s'haguessin complementat bé. Em resum, una bona trobada, on vaig notar que algunes mirades de gent sense haver-se conegut es reconeixien. Això és el que té escriure un bloc.
Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…
Comentaris