A casa sempre m’ha dit que jo menjo pel ulls, i quina raó que tenen. Quantes petxines m’he perdut, quant de raïm he deixat al plat i quant d’aquest meló tant dolç. Avui em venen al cap totes aquelles fruites que un dia vaig refusar:
Una pinya dolça per culpa de la seva escorça, un kiwi ben àcid per culpa del seu color amarronat, magranes per por d’escampar tot el vermell del seu cor, i aquells fruits del bosc per por de ser enverinat.
5 comentaris:
Estàs parlant de relacions personals, o sóc jo que sóc molt malpensat?
...el meu avi sempre deia que la fruita "lletja" és la més bona, i quanta rao tenia! avui dia, trobem molta fruita bonica, lluent, impecable, de color intens, en els prestatges dels supermercats, i després no té gust a res. En canvi, et donen una peça aparentment picada, de color apagat, i resulta que és la més gustosa de totes.
Igualment, crec que algo semblant passa en les relacions personals, però clar, hi ha coses que només entren per la vista... i per altres llocs jajajajaja
em passa el mateix, però amb els dolços !!! ... salut
Si de fruita parlem la "por" a tastar-la gairebé l'he perdut tota, m'encanta menjar-ne!Però si com diu en Xexu, et refereixes a les relacions personals (i potser ja en som dos de mal pensats...),la por m'ha acompanyat sovint, i sovint ha estat la meva pitjor enemiga, ja que m'ha paralitzat i ha impedit que tastés les fruites,que ni tan sols intentés treure'n una mica la pell a veure quin gust tenien,ara vull intentar deixar aquesta por absurda, total què hi puc perdre? Que em faci fer una ganyota per culpa de la seva acidesa?o potser em deixa un regust dolç i atrevit, amb ganes de tenir-ne més, si és així, espero no tenir por...
Relacions, fruita, aventures, projectes, que més dona?
farem cas a l'avi de la Núria i intentarem mossegar tota la fruita encara que surtin ganyotes.
salut!
Publica un comentari a l'entrada