Ves al contingut principal

pels ulls

A casa sempre m’ha dit que jo menjo pel ulls, i quina raó que tenen. Quantes petxines m’he perdut, quant de raïm he deixat al plat i quant d’aquest meló tant dolç. Avui em venen al cap totes aquelles fruites que un dia vaig refusar:

Una pinya dolça per culpa de la seva escorça, un kiwi ben àcid per culpa del seu color amarronat, magranes per por d’escampar tot el vermell del seu cor, i aquells fruits del bosc per por de ser enverinat.

Comentaris

XeXu ha dit…
Estàs parlant de relacions personals, o sóc jo que sóc molt malpensat?
Nuri ha dit…
...el meu avi sempre deia que la fruita "lletja" és la més bona, i quanta rao tenia! avui dia, trobem molta fruita bonica, lluent, impecable, de color intens, en els prestatges dels supermercats, i després no té gust a res. En canvi, et donen una peça aparentment picada, de color apagat, i resulta que és la més gustosa de totes.

Igualment, crec que algo semblant passa en les relacions personals, però clar, hi ha coses que només entren per la vista... i per altres llocs jajajajaja
mossèn ha dit…
em passa el mateix, però amb els dolços !!! ... salut
Anònim ha dit…
Si de fruita parlem la "por" a tastar-la gairebé l'he perdut tota, m'encanta menjar-ne!Però si com diu en Xexu, et refereixes a les relacions personals (i potser ja en som dos de mal pensats...),la por m'ha acompanyat sovint, i sovint ha estat la meva pitjor enemiga, ja que m'ha paralitzat i ha impedit que tastés les fruites,que ni tan sols intentés treure'n una mica la pell a veure quin gust tenien,ara vull intentar deixar aquesta por absurda, total què hi puc perdre? Que em faci fer una ganyota per culpa de la seva acidesa?o potser em deixa un regust dolç i atrevit, amb ganes de tenir-ne més, si és així, espero no tenir por...
estrip ha dit…
Relacions, fruita, aventures, projectes, que més dona?

farem cas a l'avi de la Núria i intentarem mossegar tota la fruita encara que surtin ganyotes.

salut!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...