Ves al contingut principal

bolet amb missatge


Pot ser que algun dia l’amor se’ns manifesti en forma de bolet, però s’ha d’anar en compte i conèixer totes les espècies, o sinó, podem patir des de al•lucinacions fins a la mort.

Comentaris

XeXu ha dit…
No se m'hagués acudit mai, però és una bona metàfora.
Deric ha dit…
però és bonic patir al·lucinacions per amor!
e ha dit…
Ens hem d'arriscar a enverinar-nos, perquè el nostre bolet particular el podem estar trepitjant.
Nuri ha dit…
Els que jo busco són els bonguis,als que molta gent no se'ls ocorreria buscar pq són els que creixen sota les tifes de vaca. Són mitjanament al.lucionògens però suaus, sense complicacions posteriors. Com algunes relacions.

Molt bona la metàfora, no l'havia pensada mai!
meta-dona ha dit…
Escriu una mica més avui... t'esperaré.
meta-dona ha dit…
Escriu una mica més avui... t'esperaré.
estrip ha dit…
Veig que ha agradat la metàfora.
e, ets atrevida eh!
El bolet és una amanita muscària em sembla, i si! és al·lucinògen.
e ha dit…
És només teoria, i desig.
Arrisco poc, però tots els dies tinc petites al•lucinacions.
Nuri ha dit…
Les al.lucionacions patides, tant literalment parlant (causades per bolets, àcids, sobredosis d'anfetes, sobreingesta de medicaments legals, etc) com metafòricament (una visio surrealista no causada per cap de les causes anteriors), dependran de la predisposició mental de la persona que les pateixi.

Així, per a tripar expressament més val fer-ho un dia que estiguis de bones, amb bona companyia i experta si pot ser, i més val deixar-ho córrer si només pretens evadir-te de la realitat, pot arribar a ser perillós i tot, sobretot si mires avall i veus mar...
estrip ha dit…
Nuri, gràcies pels consells. La propera vegada et trucaré per anar a buscar bolets.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…