Ves al contingut principal

llavis

Anava conduint, amb ella asseguda al costat mirant-se pel petit mirall que hi ha i repassant-se el llavis amb aquell pintallavis que més que vermell jo diria que és de color de sang. Poc a poc resseguint el voluminós i carnós llavi superior i amb la mirada fixa com si s’estigués mirant la punta del nas. I després l’altre llavi, menys carnós però més sensual, el que li agrada mossegar-se, el que li agrada acariciar-se, el que mai se li talla. De sobte ha fet un somriure i m’ha mirat d’una manera molt estranya, li he tornat el somriure i s’ha començat a despullar, primer la brusa, a poc a poc, un botó darrera l’altre, fins que li ha quedat oberta i l’ha acabat llençant al seient del darrera, després s’ha anat abaixant la faldilla. No ha parat fins treure-s’ho tot, excepte aquelles sabates negres de talons d'agulla. Jo com podia anava mirant la carretera, i com podia, també l’anava mirant a ella. S’ha posat un dit a la boca, l’ha tret ben ensalivat i s’ha acariciat els llavis. Sense voler jo premia amb força l’accelerador, amb massa força. He posat els ulls a la carretera i després els he tornat cap a ella, però ja no hi era. L'he buscat amb la mirada, si, si que hi era, si, estava ajupida sobre la meva falda, aleshores si que ja no he tret la vista de la carretera mentre pensava que no havia d’haver agafat aquella autostopista.

Comentaris

XeXu ha dit…
No pot ser que aquestes situacions et passin de debò, pensava que això només passava a les pel·lícules de sèrie B.
Nuri ha dit…
Jejeje ara només falta el final: agafes la primera sortida, calent com una estufa, i et trobes amb un control antiterrorista de la guardia civil. Et treuen punts perquè consideren "conducció temer``aria" i et passes una nit al quarteillo (això si, l'endemà tindràs cafè i crossant gratis).

Fa temps hi va haver una campanya de la DGT (almenys en anuncis de ràdio), per mi la més efectiva i millor que han fet, sobre el tema. Te venia a dir que si tenies aquest tipus d'urgències millor que paréssis, fessis la feina i seguissis conduint...
estrip ha dit…
A la carretera hi ha molts perills. No sé quants punts m'hauria costat això si m'haguessin enxampat. Però que havia de fer? fer-la baixar del cotxe un cop anava sense roba?

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…