divendres, 22 de febrer del 2008

al límit

Vaig una mica per sobre de la velocitat permesa i passant a un altre vehicle, de sobte veig unes llums al darrera que em fan senyals, un cotxe vol passar, però jo ja em passo bastant del límit de velocitat i no vull accelerar més. Continua fent llums, ara amb més insistència. Penso que deu tenir presa el pobre, potser va al hospital o arriba tard a una reunió important, així que accelero una mica més fins a tenir espai i tornar al carril de la dreta. Per fi podrà passar i arribar alhora, o no! Però la meva sorpresa és que en comptes de continuar el seu camí, es posa davant meu i comença a reduir la velocitat. No ho entenc? No tenia pressa?

Com que comença a anar tant a poc a poc, faig intenció de tornar-lo a passar però amb un cop de volat em tapa el pas provocant que em quedi darrera seu. Veig que mira pel retrovisor i em fa senyals com d’emprenyat perquè abans no m’ha pogut passar quan ell ha volgut. No m’ho crec, en un primer moment m’enfado, però després decideixo posar-me al carril de la dreta i continuar al ritme que ell em marqui, tant se me’n dona, jo no tinc presa. De sobte posa l’intermitent i em fa senyals amb el braç com volent que el segueixi, em sembla que vol que parem i ens discutim, perquè no crec que s’hagi perdut i em vulgui preguntar per algun lloc. Li segueixo el joc i poso l’intermitent amb la intenció de seguir-lo però quan ell ja ha agafat la sortida, jo mirant que no vingui ningú per darrera em reincorporo a la via i així aconsegueixo perdre’l de vista.

Quin bogeria!!!!

4 comentaris:

neus ha dit...

hi ha gent molt estranya pel món... molt!

mentre et llegia he pensat, els mossos!! :P

bona nit :)

iruNa ha dit...

Ostres Estrip, quin mal rotllo!! Jo a vegades m'he trobat amb algun flitipaldi que té ganes de picar-se i al final acabes veient que no val la pena rebaixar-se al seu nivell. Però això de voler parar i barallar-se ja fa més por!
Crec que vas fer molt ben fet!

estrip ha dit...

ostres, si fossin els mossos, quasi seria una persecució.

si, si Iruna, em va sortir bé. per sort.

N ha dit...

Segur que no eren secretas novatos (que s'haguessin oblidat del protocol a seguir per fer-te parar)?

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...