circ

Per tornar a casa he passat pel costat de l’esplanada on s’instal•la sempre el circ, no he pogut evitar apropar-m’hi per veure si veia algun animal o algun pallasso, o una d’aquelles gimnastes que s’enfilen per cordes, barres i cortines. M’he apropat més i més, després d’esquivar un guarda de seguretat m’he amagat rera una caravana i m’he arrossegat per sota d’una tanca a un metre escàs d’una gàbia de serps i altres rèptils. He aconseguit arribar fins a la lona aquesta tan típica dels circs, he fet una escletxa d’entre les cortines vermelles i he vist una cosa que no havia vist mai, una barreja de pallasso, animal i home, n’hi havia dos asseguts en unes cadires i entre mig una mena de domador encorbatat. Una d’aquestes estranyes bèsties feia anar la mà picant contra la taula en forma de bec d’ocell i anava repetint “–Mire usted, mire usted”, i l’altre estranya bèstia de celles punxegudes i ulls clars repetia “–Apoyaré! Apoyaré!”. Després sortint he vist en un cartell que no sé quin dia de Març fan una nova funció.