pensament del diumenge

Una vegada veiem que la imatge que un nen té d'ell mateix comença a millorar, veurem la millora significativa que experimenta en diferents dominis, però el que és més important, veuràs un nen que està començant a gaudir més de la vida.

(Wayne Dyer)

Ara quan em diguin: ets com un nen...! recordaré aquesta frase.

emoció d'alçada

Va pujar fins al cim, tant era el que li va costar, es va asseure en un roc, i davant la immensitat del que veia, es va posar a plorar.

això no toca

Alguns llibres que em van fer llegir a l’escola i em van agradar:

• Matilda de Roald Dahl
• El Lazarillo de Tormes, anònim
• Objectiu Heidelberg, d’Estanislau Torres
• La Bíblia Valenciana de Rafael Tasís
• La República de Plató, però només el mite de la caverna.
• Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

I alguns que no:

• Adiós Cordera y otros cuentos, de Leopoldo Alas Clarín,
• El Malvado Carabel, de Wenceslao Fernandez Flores,
• El sí de la niñas, de L. Fernández de Moratín
• La mort d’Ivan Ílitx de Lleó Tolstoi.

La raó dels que no.... és que no tocaven!

clau

Avui la clau no acabava de moure's bé dins del pany:

(Joan Brossa)

estrès

Hi ha disciplines esportives on és molt important realitzar les accions tècniques de forma relaxada, i en el moment oportú amb el mínim temps necessari resoldre o executar el moviment. Si no ho fem d’aquesta manera, acumularem massa tensió a la musculatura, aguantarem la respiració massa estona i acabarem estressant la zona muscular que utilitzem, sense poder complir l’objectiu del moviment en qüestió i potser fins i tot sense poder continuar. Això em recorda que a la vida de cada dia si tenim un problema no poden prémer les dents i estar en tensió massa estona o ens farem mal i no resoldrem res. Ens ho hem de prendre de forma relaxada i en el moment oportú i amb el temps necessari intentar solucionar-lo. Els riscos, els mateixos en els dos casos, estrès!

blocs

No fa gaire corrien per la xarxa desenes de premis pels blocaires i ara fa un temps que no en veig tants. El premis Cats van ser un gran èxit tot i coincidir amb uns altres premis que van tenir més ressò a la premsa escrita i audiovisual, el premis bloc Catalunya.

Els que em refereixo primer, anaven molt bé per descobrir blocs interessants. Un blocaire atorgava el premi a tres o més blocs, el que li havien atorgat a ell, i cada un d’aquests feia el mateix, i així anar fent un cadena llarguíssima de premiats. Però no era el fet d’estar premiat o no, sinó el fet d’arribar a conèixer molts blocs interessants. Més o menys tothom té estructurat el seu entorn de blocs, ho veiem en cadenes llarguíssimes d’enllaços als marges d’aquests. Però ara em fa l’efecte que hi ha menys moviment en la xarxa de blocs (potser és que navego menys). Per això avui tinc ganes de posar en aquest escrit alguns dels blocs que descobreixo, que segueixo habitualment o que només ho faig de tant en tant. He de dir, però que hi ha un lloc on aquest costum d’obrir noves finestres a blocs que potser encara no conec es manté, són els blocs degustació de'n Jesús a tens un racó dalt del món.

Bloc que he descobert fa poc: A peu coix
Bloc que segueixo sempre i d’una sensibilitat especial: la bruixoleta
Bloc que segueixo intermitentment: bocins de luna
Bloc que m’atrau sense saber el perquè: aventures i pensaments de la khalina
Blocs que s’han convertit en clàssics i que quan no sé on anar, hi vaig a parar:
bona nit i tapa't, nòmades del vent o sense fer soroll.

cop de colze

Hi ha molts tipus de cops de colze:
El cop de colze d’un futbolista a un contrari, lleig!
El cop de colze en una cua per entrar a un concert, lleig!
o el cop de colze ballant en una discoteca, molt lleig!

Però n’hi ha un que no fa mal, que és com de complicitat però no ben bé, és un cop de colze suau, que es respon amb un ai tímid i un somriure.

vida

La demostració que el patiment i el dolor et fan créixer interiorment la tenim en Hannah Jones. Diuen que Hannah decideix morir, i he llegit molts comentaris sobre aquest fet que ha tornat a posar d’actualitat el dret de morir dignament. Però hi ha qui opina que Hannah decideix viure, decideix que vol viure els dies que li poden quedar perquè la operació tampoc li assegura la vida. I jo em quedo amb aquesta reflexió i penso que moltes vegades es diu que tenim por de la mort quan realment del que és té por és de la vida. I ara em volta això pel cap: que fàcil és intercanviar la paraula vida i la paraula mort.

novembre

Novembre, ve del llatí, novem (nombre nou), i era el mes número nou en el calendari romà.
Carles Riba en el llibre de poesia, Salvatge Cor en el poema número nou diu:

IX
Llarga, com s'allarga la nit
de l'exiliat, quan el plora,
seu i estrany a la fosca vora,
un temps passat que fou delit,

ocupa el bosc esfereït,
d'on la flor i l'animal són fora,
una antiga crida sense hora;
l'oblit té mans i rostres i crit.

Reconec les salvatges festes
a què les potències celestes
inviten el míser i el foll:

quan, doblant-se en el déu que evoca,
es devora amb ell, ami sadoll,
afil del conjur, boca a boca.

Miquel Martí i Pol, que el dia 11 de novembre ha fet cinc anys de la seva mort, en el seu Primer Llibre de Bloomsbury, el poema nou diu:

Amb el ulls sempre oberts els morts del riu
vetllen el curs de l’aigua i de la vida.

Del seu silenci al nostre hi ha l’espai d’un somni,
la quietud òrfena de presències
que la pluja pausada pot omplir de reflexos
o el vent multicolor, d’esclat i de preguntes.

pell

Mil camins de la terra
mil arrugues a la pell
l'animal és bell.

panoràmica

A vegades ni amb una mirada panoràmica veiem cap a on anem...

setè

El setè post que vaig escriure, avui l'he recordat mentre feia un comentari en un bloc, son unes paraules que vaig sentir no recordo ben bé a on, deia:

Cuida els teus pensaments
perquè formaran les teves paraules,
cuida les teves paraules
perquè formaran els teus actes,
cuida els teus actes
perquè formaran el teu caràcter,
cuida el teu caràcter
perquè formarà el teu destí
i cuida el teu destí
perquè és la teva vida.

respecte

Molts exigeixen respecte i metre ho fan no se’n adonen que entre exigència i exigència hi perden l’essència. Aleshores quan un rep una exigència se la pren com una falta de respecte i es converteix tot en un maleït cercle. I quin guanya? l’autoritat! I què hi neix? La rebel•lió en potència!

tardor xopa

(Alesia Pierdomenico, Reuters)

Aquesta tardor
mirall de l’ànima
la llum busca un racó.

somni d'una nit de pluja

Com que la pluja no dona treva avui ha sortit de casa només per llençar les escombraries, comprar el pa i diari. Durant el dia ha pogut acabar el llibre que no hi havia manera que acabés per culpa dels últims canvis laborals que ha patit. Al vespre sense ganes de tornar-se a posar davant dels fogons per cuinar decideix trucar i provar un plat d’aquella nova botiga de menjars casolans que han obert al centre.

Truca i un veu dolça respon, de seguida s’hi sent atret, deixa que la noia li expliqui amb detalls els plats del dia. La veu tant dolça li omple de bombolles la pell i la música amb que descriu els detalls dels finíssims plats que ofereix, li omple els ulls d’imatges imaginant-se a tots dos asseguts, davant d’una taula amb parament exquisit amb espelmes vermelles i blanques d’on regalima cera, i nus, acariciant l’escalfor de la llar de foc. Comença a pujar de to la conversa, ella de seguida segueix el joc, el seu vocabulari culinari dona per molt i ell es dona per vençut lèxicament, però ella, presa de la seducció. Malauradament han de formalitzar la comanda que hi ha més clients que esperen, així que li diu que en mitja hora un motorista li durà la seva tria, bon profit, s’acomiaden.

Pengen tots dos, ell encara somia. El temps passa molt lentament, vint, trenta minuts, ja ha deixat els somnis enrera, quaranta minuts, ara ja s’impacienta. No s’ho pensa dos cops, tornarà a trucar i tornarà a sentir la veu dolça. Agafa el telèfon, marca, i espera els tons de trucada, però de cop sona el timbre de casa, s’enfada perquè ha de penjar, no la tornarà a sentir més. Va cap al interfon que dona al carrer, pregunta i un motorista contesta, - la seva comanda. - Pugi, pugi. I es relaxa, no sap perquè se li havia acudit que la veu dolça la podia haver trobat també allà, quines coses de somiar, se’n fa creus. Aleshores sona un toc toc a la porta, - ja vinc, li diu al motorista. S’apropa a la porta per rebre’l, abans d’arribar-hi però, aquest aprofitant que hi havia la porta oberta treu el cap amb el casc posat i diu: -senyor ... i allà mateix, en mig del passadís, es fon, és ella! Mentre va entrant es comença a treure el casc... que s’han d’entaular...