Ves al contingut principal

cop de colze

Hi ha molts tipus de cops de colze:
El cop de colze d’un futbolista a un contrari, lleig!
El cop de colze en una cua per entrar a un concert, lleig!
o el cop de colze ballant en una discoteca, molt lleig!

Però n’hi ha un que no fa mal, que és com de complicitat però no ben bé, és un cop de colze suau, que es respon amb un ai tímid i un somriure.

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
molt millors els recolzaments
Anònim ha dit…
Cal recordar aquelles coses bones tb oi...
XeXu ha dit…
Aquests són els bons, no? Quan es té complicitat, amb poques paraules n'hi ha prou. I de vegades un cop de colze d'aquests ja diu moltes coses.
labruixoleta ha dit…
aquest últim cop de colze realment arrenca un somriure :-)
khalina ha dit…
I els cops de colze dissimulats o puntadetes de peu sota taula per fer que algú calli, i aquest algú segueix xerrant i a sobre diu en veu alta que paris amb els copets??? jaja
Assumpta ha dit…
Ai!! En Xexu m'ha tret la paraula!! Jo volia dir això, que són els cops de colze de la complicitat.

És maca la complicitat :-)
Striper ha dit…
Si es suau i amb somriure..
instints ha dit…
ai sí, i fa molta gràcia aquest. Que també el fem servir per dir a algú que no la cagui o que no digui segons què. És un llenguatge que només dos entenen...
elur ha dit…
mentre l'ai sigui de sorpresa... :P
Clint ha dit…
a vegades aquest és repeteix, així fluix i ràpid seguit d'un "eh eh eh!"
Núr ha dit…
I els cops de colze d'una persona que està adormida i et desperta? Per molta complicitat que hi hagi, fan molta ràbia! ;)
rits ha dit…
als despistats ja ens van bé aquests mini-cops de colze,.. ens podriem perdre moltes coses per estar a l'inòpia.
Anònim ha dit…
...I els que es donen als pogos, que fan mal sobretot si es porten canelleres de puntxes, però que a vegades pot ser el començament d'una bonica nit d'amor punk.
menta fresca ha dit…
vinc a deixarte el cop de colze suau que tant t'agrada, no miris la meva edad, veu la persona que hi ha darrera, una persona que lluita per tirar endavan malgrat el seu passat i la seva "okupa", donarte les gràcies a l'hora, acompanyant-ho d'un somriure, el que procuro que mai desaparegui de la meva cara, malgrat les adversitats, no et deixo comentaris però et vaig llegint, sou tants i tant poc el meu abast...
Daina ha dit…
que ben descrit :)
i és ben bé en aquest ordre: un "ai" tímid i després un somriure.
Delfica ha dit…
Molt ben explicat... el copet de colze amic no exclou, sinó que uneix en la complicitat d'un qui sap què compartit.
Salutacions.
Deric ha dit…
aquests són els millors

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...