Ves al contingut principal

això no toca

Alguns llibres que em van fer llegir a l’escola i em van agradar:
  • Matilda de Roald Dahl
  • El Lazarillo de Tormes, anònim
  • Objectiu Heidelberg, d’Estanislau Torres
  • La Bíblia Valenciana de Rafael Tasís
  • La República de Plató, però només el mite de la caverna.
  • Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
I alguns que no:
  • Adiós Cordera y otros cuentos, de Leopoldo Alas Clarín,
  • El Malvado Carabel, de Wenceslao Fernandez Flores,
  • El sí de la niñas, de L. Fernández de Moratín
  • La mort d’Ivan Ílitx de Lleó Tolstoi.
La raó dels que no.... és que no tocaven!

Comentaris

Striper ha dit…
Jo ara mateix no recordo llibres, pero si recordo que un company portava revistes porno eran de fora aqui estaven prohibides i las llogava per mirarles.
estrip ha dit…
de fet i per enllaçar-ho amb el blocs...

ara podrien fer llegir blocs!
elur ha dit…
conxus! a la Garrotxa no ens van fer llegir res de tot això... No recordo els llibres que em va tocar llegir, sincerament, ni si ens feien llegir. Potser m'hauria de fer mirar això de la memòria, quasi no recordo res de quan anava a escola.

El que no entenc, Estrip, és l'última frase... què vols dir que no tocaven?
Anònim ha dit…
Quins records el Lazarillo! jeje
estrip ha dit…
elur, perquè avui n'he trobat alguns, i me'ls he mirat i fullejat i m'he dit -això em feien llegir?
no tocava per l'edat que tenia!
elur ha dit…
ah! d'acord, m'havia perdut :P

El sí de la niñas, fa una mica de por, eh?
rits ha dit…
buf!! nosaltres teniem una profe força venevolent (no sé com s'escriu) i no ens va fer llegir el quixot i la regenta la vam fer durant tot el curs capítol per setmana...
el sí de las niñas..... crec que ho vam fer també tots junts... i el Diego era el sex-symbol de la classe....
Assumpta ha dit…
Un llibre que vaig haver de llegir al cole per força i no em va agradar gens va ser "El árbol de la ciencia" de Pio Baroja...

La vida és moltes vegades capritxosa: El meu marit és un fan incondicional de Baroja i aqui casa tenim més de 50 llibres (i no exagero) d'aquest autor... uffff jajajaja
Jordi Moreno ha dit…
a mi em va agradar la celestina, em sembla que pel to, i no me'n recordo ni de què anava. i, ara que ho dius, tampoc recordo el mite de la taverna. tot i que sí el dels metalls.
XeXu ha dit…
De l'escola recordo alguns llibres amb estimació, però encara més els que em llegia pel meu compte. I tot s'ha de dir que ens obligaven a llegir cada birria...
Deric ha dit…
exacte: tot llibre té el seu moment
khalina ha dit…
Jo dels que tu vas llegir només vam llegir al cole El lazarillo i La república de Plató. Tirant lo blanc era un càstig però ens el van treure i no el vaig acabar mai.

Encara m'intriga la clau amb lletres d'ahir
La veritat és que hi ha moments en els estem preparats per a llegir segons quins llibres i d'altres que no... pel nostre estat anímic o per les experiències que portem, o no, a les nostres esquenes.
e ha dit…
Plenament identificada amb el no tocaven.
Jo em llegia els de la meva germana, tres anys més petita que jo. Aquests sí que em tocaven!
Anònim ha dit…
Jo tinc un trauma amb "el zoo d'en Pitus" que no em va arribar a entrar mai i mira que ho vaig intentar.

Ah, i l'insofrible "relato de un náufrago" que va fer que mai més a la vida no hagi volgut saber res de García Márquez.
mar ha dit…
la veritat és que jo tampoc recordo massa els llibres que em van fer llegir...
però el que sí que recordo és que quan els llegíem a classe tots junts m'avorria molt... llegien una mica-molt més a poc a poc i sempre em tocava esperar... era... un rollo..
en canvi, recordo que els que jo triava els devorava amb fruïció...
i em sembla que hi ha llibres que encara ara... "no em toquen"...
bon cap de setmana (que sí que ens "toca" a tots)
Núr ha dit…
Recordo el Lazarillo..., prò no recordo si em va agradar! Matilda el vaig llegir jo pel meu compte i tampoc el recordo... I Tirant lo Blanc en vam llegir fragments i recordo que volia llegir-lo sencer...

El vigilant de camp de sègol va ser terrible!

El problema de les lectures obligatòries és que són per fomentar la lectura, prò una persona a qui ja li agrada llegir (i molt!!) amb les lectures obligatòries perd l'interès!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...