Alguns llibres que em van fer llegir a l’escola i em van agradar:
- Matilda de Roald Dahl
- El Lazarillo de Tormes, anònim
- Objectiu Heidelberg, d’Estanislau Torres
- La Bíblia Valenciana de Rafael Tasís
- La República de Plató, però només el mite de la caverna.
- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
I alguns que no:
- Adiós Cordera y otros cuentos, de Leopoldo Alas Clarín,
- El Malvado Carabel, de Wenceslao Fernandez Flores,
- El sí de la niñas, de L. Fernández de Moratín
- La mort d’Ivan Ílitx de Lleó Tolstoi.
La raó dels que no.... és que no tocaven!
17 comentaris:
Jo ara mateix no recordo llibres, pero si recordo que un company portava revistes porno eran de fora aqui estaven prohibides i las llogava per mirarles.
de fet i per enllaçar-ho amb el blocs...
ara podrien fer llegir blocs!
conxus! a la Garrotxa no ens van fer llegir res de tot això... No recordo els llibres que em va tocar llegir, sincerament, ni si ens feien llegir. Potser m'hauria de fer mirar això de la memòria, quasi no recordo res de quan anava a escola.
El que no entenc, Estrip, és l'última frase... què vols dir que no tocaven?
Quins records el Lazarillo! jeje
elur, perquè avui n'he trobat alguns, i me'ls he mirat i fullejat i m'he dit -això em feien llegir?
no tocava per l'edat que tenia!
ah! d'acord, m'havia perdut :P
El sí de la niñas, fa una mica de por, eh?
buf!! nosaltres teniem una profe força venevolent (no sé com s'escriu) i no ens va fer llegir el quixot i la regenta la vam fer durant tot el curs capítol per setmana...
el sí de las niñas..... crec que ho vam fer també tots junts... i el Diego era el sex-symbol de la classe....
Un llibre que vaig haver de llegir al cole per força i no em va agradar gens va ser "El árbol de la ciencia" de Pio Baroja...
La vida és moltes vegades capritxosa: El meu marit és un fan incondicional de Baroja i aqui casa tenim més de 50 llibres (i no exagero) d'aquest autor... uffff jajajaja
a mi em va agradar la celestina, em sembla que pel to, i no me'n recordo ni de què anava. i, ara que ho dius, tampoc recordo el mite de la taverna. tot i que sí el dels metalls.
De l'escola recordo alguns llibres amb estimació, però encara més els que em llegia pel meu compte. I tot s'ha de dir que ens obligaven a llegir cada birria...
exacte: tot llibre té el seu moment
Jo dels que tu vas llegir només vam llegir al cole El lazarillo i La república de Plató. Tirant lo blanc era un càstig però ens el van treure i no el vaig acabar mai.
Encara m'intriga la clau amb lletres d'ahir
La veritat és que hi ha moments en els estem preparats per a llegir segons quins llibres i d'altres que no... pel nostre estat anímic o per les experiències que portem, o no, a les nostres esquenes.
Plenament identificada amb el no tocaven.
Jo em llegia els de la meva germana, tres anys més petita que jo. Aquests sí que em tocaven!
Jo tinc un trauma amb "el zoo d'en Pitus" que no em va arribar a entrar mai i mira que ho vaig intentar.
Ah, i l'insofrible "relato de un náufrago" que va fer que mai més a la vida no hagi volgut saber res de García Márquez.
la veritat és que jo tampoc recordo massa els llibres que em van fer llegir...
però el que sí que recordo és que quan els llegíem a classe tots junts m'avorria molt... llegien una mica-molt més a poc a poc i sempre em tocava esperar... era... un rollo..
en canvi, recordo que els que jo triava els devorava amb fruïció...
i em sembla que hi ha llibres que encara ara... "no em toquen"...
bon cap de setmana (que sí que ens "toca" a tots)
Recordo el Lazarillo..., prò no recordo si em va agradar! Matilda el vaig llegir jo pel meu compte i tampoc el recordo... I Tirant lo Blanc en vam llegir fragments i recordo que volia llegir-lo sencer...
El vigilant de camp de sègol va ser terrible!
El problema de les lectures obligatòries és que són per fomentar la lectura, prò una persona a qui ja li agrada llegir (i molt!!) amb les lectures obligatòries perd l'interès!
Publica un comentari a l'entrada