Com que la pluja no dona treva avui ha sortit de casa només per llençar les escombraries, comprar el pa i diari. Durant el dia ha pogut acabar el llibre que no hi havia manera que acabés per culpa dels últims canvis laborals que ha patit. Al vespre sense ganes de tornar-se a posar davant dels fogons per cuinar decideix trucar i provar un plat d’aquella nova botiga de menjars casolans que han obert al centre.
Truca i un veu dolça respon, de seguida s’hi sent atret, deixa que la noia li expliqui amb detalls els plats del dia. La veu tant dolça li omple de bombolles la pell i la música amb que descriu els detalls dels finíssims plats que ofereix, li omple els ulls d’imatges imaginant-se a tots dos asseguts, davant d’una taula amb parament exquisit amb espelmes vermelles i blanques d’on regalima cera, i nus, acariciant l’escalfor de la llar de foc. Comença a pujar de to la conversa, ella de seguida segueix el joc, el seu vocabulari culinari dona per molt i ell es dona per vençut lèxicament, però ella, presa de la seducció. Malauradament han de formalitzar la comanda que hi ha més clients que esperen, així que li diu que en mitja hora un motorista li durà la seva tria, bon profit, s’acomiaden.
Pengen tots dos, ell encara somia. El temps passa molt lentament, vint, trenta minuts, ja ha deixat els somnis enrera, quaranta minuts, ara ja s’impacienta. No s’ho pensa dos cops, tornarà a trucar i tornarà a sentir la veu dolça. Agafa el telèfon, marca, i espera els tons de trucada, però de cop sona el timbre de casa, s’enfada perquè ha de penjar, no la tornarà a sentir més. Va cap al interfon que dona al carrer, pregunta i un motorista contesta, - la seva comanda. - Pugi, pugi. I es relaxa, no sap perquè se li havia acudit que la veu dolça la podia haver trobat també allà, quines coses de somiar, se’n fa creus. Aleshores sona un toc toc a la porta, - ja vinc, li diu al motorista. S’apropa a la porta per rebre’l, abans d’arribar-hi però, aquest aprofitant que hi havia la porta oberta treu el cap amb el casc posat i diu: -senyor ... i allà mateix, en mig del passadís, es fon, és ella! Mentre va entrant es comença a treure el casc... que s’han d’entaular...
Truca i un veu dolça respon, de seguida s’hi sent atret, deixa que la noia li expliqui amb detalls els plats del dia. La veu tant dolça li omple de bombolles la pell i la música amb que descriu els detalls dels finíssims plats que ofereix, li omple els ulls d’imatges imaginant-se a tots dos asseguts, davant d’una taula amb parament exquisit amb espelmes vermelles i blanques d’on regalima cera, i nus, acariciant l’escalfor de la llar de foc. Comença a pujar de to la conversa, ella de seguida segueix el joc, el seu vocabulari culinari dona per molt i ell es dona per vençut lèxicament, però ella, presa de la seducció. Malauradament han de formalitzar la comanda que hi ha més clients que esperen, així que li diu que en mitja hora un motorista li durà la seva tria, bon profit, s’acomiaden.
Pengen tots dos, ell encara somia. El temps passa molt lentament, vint, trenta minuts, ja ha deixat els somnis enrera, quaranta minuts, ara ja s’impacienta. No s’ho pensa dos cops, tornarà a trucar i tornarà a sentir la veu dolça. Agafa el telèfon, marca, i espera els tons de trucada, però de cop sona el timbre de casa, s’enfada perquè ha de penjar, no la tornarà a sentir més. Va cap al interfon que dona al carrer, pregunta i un motorista contesta, - la seva comanda. - Pugi, pugi. I es relaxa, no sap perquè se li havia acudit que la veu dolça la podia haver trobat també allà, quines coses de somiar, se’n fa creus. Aleshores sona un toc toc a la porta, - ja vinc, li diu al motorista. S’apropa a la porta per rebre’l, abans d’arribar-hi però, aquest aprofitant que hi havia la porta oberta treu el cap amb el casc posat i diu: -senyor ... i allà mateix, en mig del passadís, es fon, és ella! Mentre va entrant es comença a treure el casc... que s’han d’entaular...
14 comentaris:
L'erotisme últimament pot amb mi, em fon com al protagonista i després dormo tranquil, ben agafat a les mantes per no caure.
M'has tocat el punt. Tinc la pell sensible.
Això si que és un bon servei a domicili, no? Ja em passaràs el telèfon de la botiga en qüestió.
així a ella també l'ha seduit la teva veu... les nits de pluja veig que porten bons somnis
I això no passava només a les pel·lícules? que has fet un curt? bon escrit, com sempre :)
Quin somni més gustós!! Així millor que no deixe de ploure!!
un petó
Si poden passar aquestes coses, ja m'està bé que plogui... ;-)
On dius que l'ha obert aquesta botiga?
Li has trobat un bon positivisme a la pluja
Una història de somni, m'agrada. No sé què faria jo sense els somnis! Gràcies per la teva visita. Ja aniré passant.
Una història de somni, m'agrada. No sé què faria jo sense els somnis! Gràcies per la teva visita. Ja aniré passant.
ais, la impaciència, .. les coses bones i les sorpreses sempre es fan esperar...
Molt bonic!
però encara mai he trobat un repartidor així....
i després encara hi ha qui es queixa de tanta pluja...
I el de menys va passar a ser la pluja i el menjar... Molt suggerent. Bona setmana, que no deixa de ser difícil, després d'un cap de setmana així ;)
doe, agafat fort doncs que fa fred.
xexu, striper, un bon cavaller no revela aquestes dades.
bruixoleta, no sé si la veu o les paraules.
cesc, no estaria malament, però el cine de moment em queda molt lluny!
albanta, que no deixe, que no deixe
rita, a mi també.
khalina, distracció
carme, que faríem sense, i tant!
rits, es qüestió d'imaginar-s'ho o de provocar-ho no?
elur, no sé perquè eh!
fada, que no sigui res, bona setmana doncs!
Publica un comentari a l'entrada