Ves al contingut principal

somni d'una nit de pluja

Com que la pluja no dona treva avui ha sortit de casa només per llençar les escombraries, comprar el pa i diari. Durant el dia ha pogut acabar el llibre que no hi havia manera que acabés per culpa dels últims canvis laborals que ha patit. Al vespre sense ganes de tornar-se a posar davant dels fogons per cuinar decideix trucar i provar un plat d’aquella nova botiga de menjars casolans que han obert al centre.

Truca i un veu dolça respon, de seguida s’hi sent atret, deixa que la noia li expliqui amb detalls els plats del dia. La veu tant dolça li omple de bombolles la pell i la música amb que descriu els detalls dels finíssims plats que ofereix, li omple els ulls d’imatges imaginant-se a tots dos asseguts, davant d’una taula amb parament exquisit amb espelmes vermelles i blanques d’on regalima cera, i nus, acariciant l’escalfor de la llar de foc. Comença a pujar de to la conversa, ella de seguida segueix el joc, el seu vocabulari culinari dona per molt i ell es dona per vençut lèxicament, però ella, presa de la seducció. Malauradament han de formalitzar la comanda que hi ha més clients que esperen, així que li diu que en mitja hora un motorista li durà la seva tria, bon profit, s’acomiaden.

Pengen tots dos, ell encara somia. El temps passa molt lentament, vint, trenta minuts, ja ha deixat els somnis enrera, quaranta minuts, ara ja s’impacienta. No s’ho pensa dos cops, tornarà a trucar i tornarà a sentir la veu dolça. Agafa el telèfon, marca, i espera els tons de trucada, però de cop sona el timbre de casa, s’enfada perquè ha de penjar, no la tornarà a sentir més. Va cap al interfon que dona al carrer, pregunta i un motorista contesta, - la seva comanda. - Pugi, pugi. I es relaxa, no sap perquè se li havia acudit que la veu dolça la podia haver trobat també allà, quines coses de somiar, se’n fa creus. Aleshores sona un toc toc a la porta, - ja vinc, li diu al motorista. S’apropa a la porta per rebre’l, abans d’arribar-hi però, aquest aprofitant que hi havia la porta oberta treu el cap amb el casc posat i diu: -senyor ... i allà mateix, en mig del passadís, es fon, és ella! Mentre va entrant es comença a treure el casc... que s’han d’entaular...

Comentaris

Doe ha dit…
L'erotisme últimament pot amb mi, em fon com al protagonista i després dormo tranquil, ben agafat a les mantes per no caure.
M'has tocat el punt. Tinc la pell sensible.
XeXu ha dit…
Això si que és un bon servei a domicili, no? Ja em passaràs el telèfon de la botiga en qüestió.
labruixoleta ha dit…
així a ella també l'ha seduit la teva veu... les nits de pluja veig que porten bons somnis
Cesc ha dit…
I això no passava només a les pel·lícules? que has fet un curt? bon escrit, com sempre :)
Albanta ha dit…
Quin somni més gustós!! Així millor que no deixe de ploure!!
un petó
Rita ha dit…
Si poden passar aquestes coses, ja m'està bé que plogui... ;-)
Striper ha dit…
On dius que l'ha obert aquesta botiga?
khalina ha dit…
Li has trobat un bon positivisme a la pluja
Carme ha dit…
Una història de somni, m'agrada. No sé què faria jo sense els somnis! Gràcies per la teva visita. Ja aniré passant.
Carme ha dit…
Una història de somni, m'agrada. No sé què faria jo sense els somnis! Gràcies per la teva visita. Ja aniré passant.
rits ha dit…
ais, la impaciència, .. les coses bones i les sorpreses sempre es fan esperar...
Molt bonic!
però encara mai he trobat un repartidor així....
elur ha dit…
i després encara hi ha qui es queixa de tanta pluja...
fada ha dit…
I el de menys va passar a ser la pluja i el menjar... Molt suggerent. Bona setmana, que no deixa de ser difícil, després d'un cap de setmana així ;)
estrip ha dit…
doe, agafat fort doncs que fa fred.

xexu, striper, un bon cavaller no revela aquestes dades.

bruixoleta, no sé si la veu o les paraules.

cesc, no estaria malament, però el cine de moment em queda molt lluny!

albanta, que no deixe, que no deixe

rita, a mi també.

khalina, distracció

carme, que faríem sense, i tant!

rits, es qüestió d'imaginar-s'ho o de provocar-ho no?

elur, no sé perquè eh!

fada, que no sigui res, bona setmana doncs!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…