Ves al contingut principal

clau

Avui la clau no acabava de moure's bé dins del pany:
(Joan Brossa)

Comentaris

Cesc ha dit…
I és que hi ha dies en què les coses no funcionen com un voldria.
Eli ha dit…
Demà serà un altre dia....
:-D
Assumpta ha dit…
Caram!!
Ets un expert en Joan Brossa :-))

Ara m'has fet pensar en una vegada que em vas dir que un postre personalitzat amb una "A" et recordava un poema de Joan Brossa... llavors em va encantar aquell comentari i fins i tot en vaig estar buscant a Google jeje

Doncs bé, aquesta clau té alguna cosa que sembla com si em volgués parlar, però no ho acabo de captar... potser, com està feta amb totes les lletres, si encaixés ben bé dins del pany seria quan sortirien les paraules d'un escrit?
Striper ha dit…
Doncs una mica de 3en 1.
Rita ha dit…
Doncs no la forcis, no sigui que es trenqui...

Torna-ho a provar demà, però ben suaument...
elur ha dit…
no t'hauràs equivocat de clau? o de pany?

recordo un dia que em vaig trobar intentant obrir la porta d'un pis que no era el meu... i a vegades vull obrir la botiga amb la clau de casa i viceversa...
són punyeteres les claus!
iaiapunkarra ha dit…
Se t'ha espatllat el teclat?
Delfica ha dit…
Vols dir que és la clau que toca??
Núr ha dit…
És l'homenatge? Ja comença? És que així estaré atenta!

...si no...

...hauràs de trucar al manyà! ;)
rits ha dit…
no sempre les peces encaixen a la primera. cal tornar-ho a provar una segona vegada....
khalina ha dit…
Tens varies possibilitats:

- tornar a provar demà
- tirar-la a mar ( o per la tassa del vàter) Clar que contamines
- canviar-la
- reparar-la
- tirar la porta avall
etc etc

Prova demà per si és una clau màgica jeje. No ho has pensat? No havia un conte on les claus canviaven de color? Era Barba blava oi? I sabia si l'esposa mirava les habitacions...

M'intriga calu amb lletres
labruixoleta ha dit…
em sembla que arribo un dia tard. A veure si amb els consells que t'han donat, la clau ja es mou bé i aviat podem llegir què diuen aquestes lletres.
Jordi Moreno ha dit…
un homenatge a brossa sempre és una bona raó!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…