Novembre, ve del llatí, novem (nombre nou), i era el mes número nou en el calendari romà.
Carles Riba en el llibre de poesia, Salvatge Cor en el poema número nou diu:
Carles Riba en el llibre de poesia, Salvatge Cor en el poema número nou diu:
IX
Llarga, com s'allarga la nit
de l'exiliat, quan el plora,
seu i estrany a la fosca vora,
un temps passat que fou delit,
ocupa el bosc esfereït,
d'on la flor i l'animal són fora,
una antiga crida sense hora;
l'oblit té mans i rostres i crit.
Reconec les salvatges festes
a què les potències celestes
inviten el míser i el foll:
quan, doblant-se en el déu que evoca,
es devora amb ell, ami sadoll,
afil del conjur, boca a boca.
Miquel Martí i Pol, que el dia 11 de novembre ha fet cinc anys de la seva mort, en el seu Primer Llibre de Bloomsbury, el poema nou diu:
Amb el ulls sempre oberts els morts del riu
vetllen el curs de l’aigua i de la vida.
Del seu silenci al nostre hi ha l’espai d’un somni,
la quietud òrfena de presències
que la pluja pausada pot omplir de reflexos
o el vent multicolor, d’esclat i de preguntes.
7 comentaris:
He estat a punt de llegir i meravellar-me, però marxar sense atrevir-me a dir res, perquè sóc incapaç de comentar un article tan maco...
Però al final he pensat que seria injust no dir ni tan sols el típic comentari de l'ignorant en poesia, que sap veure la bellesa que té, però no en sap parlar... bé... que et felicito, Estrip, que és preciós!!
Potser sí que el novembre és un mes melangiós. Les nits s'allarguen i conviden a reflexionar. Els poetes en saben i ens ho posen tan bé que nosaltres hi veiem bellesa sense treure'n clarament l'enigma.
Anar a dormir després de llegir poesia és un regal!
bona nit i gràcies!
Hauries d'haver penjat aquest post el 9 de novembre ;)
M'agrada perquè uns quants blocaires heu rendit homenatge a Miquel Martí Pol
Fora de contexte,i amb el teu permís, et diré que t'he proposat en una parella de blog a cal paseante (turoparc)
Només en coneixia un... i de bon matí i omplir-te amb aquestes lletres et dóna més força i ganes de començar i somriure, gràcies estrip! Els escrits que ens ofereixes sempre aporten coses bones :)
IX
Has dit: Quan tornaré serà més pur
tot el que estimo tant i em pertany per sempre.
Però no saps, germà, que el retorn no et pertany.
Estima i viu cada instant en les coses.
No es repeteixen els colors
ni les veus es repeteixen.
Has dit: Quan tornaré serà més pur
allò que estimo tant.
Però no saps, germà, que el retorn no et pertany.
És més: no hi ha retorn.
Et perdràs, com un ocell, cap a horitzons de foc.
Si algú diu, però:
va estimar,
el teu nom restarà escrit, ja per sempre.
I tu vetllaràs a l'ombra dels vells arbres
quan els enamorats repeteixin les teves paraules.
Miquel Martí i Pol _ Quinze poemes (1954-1955)
NOVEMBRE _ Miquel Martí i Pol
Se m'adorm a la falda aquest cadell de la tarda.
Novembre m'omple els ulls de claredats.
Melangiós, enyoro alguna cosa lleu, irrepetible,
un so de mi, potser, que el pas dels anys
ha afeblit molt, però que ara escolto
íntimament sorprès quan, com avui,
la tarda és un cadell que se m'adorm,
confiat, a la falda.
________
Gràcies per aquest post Estrip.
Espero que no et faci res haver-me pres la llibertat de deixar-t'hi dos poemes més de MMP, però és que precisament el de Novembre em té el cor robat des del primer dia que el vaig llegir...
:*)
Quin bonic homenatge a Miquel Martí Pol, el poeta del poble.
Entre la tardor i el novembre, el primer fa sentir la nostàlgia que allarga les nits d'enyor, però el segon omple el silenci de somnis que fan possibles els reflexos, l'esclat i les preguntes. Molt bonics els dos poemes :-)
Publica un comentari a l'entrada