Ves al contingut principal

novembre

Novembre, ve del llatí, novem (nombre nou), i era el mes número nou en el calendari romà.
Carles Riba en el llibre de poesia, Salvatge Cor en el poema número nou diu:

IX
Llarga, com s'allarga la nit
de l'exiliat, quan el plora,
seu i estrany a la fosca vora,
un temps passat que fou delit,

ocupa el bosc esfereït,
d'on la flor i l'animal són fora,
una antiga crida sense hora;
l'oblit té mans i rostres i crit.

Reconec les salvatges festes
a què les potències celestes
inviten el míser i el foll:

quan, doblant-se en el déu que evoca,
es devora amb ell, ami sadoll,
afil del conjur, boca a boca.

Miquel Martí i Pol, que el dia 11 de novembre ha fet cinc anys de la seva mort, en el seu Primer Llibre de Bloomsbury, el poema nou diu:

Amb el ulls sempre oberts els morts del riu
vetllen el curs de l’aigua i de la vida.

Del seu silenci al nostre hi ha l’espai d’un somni,
la quietud òrfena de presències
que la pluja pausada pot omplir de reflexos
o el vent multicolor, d’esclat i de preguntes.


Comentaris

Assumpta ha dit…
He estat a punt de llegir i meravellar-me, però marxar sense atrevir-me a dir res, perquè sóc incapaç de comentar un article tan maco...

Però al final he pensat que seria injust no dir ni tan sols el típic comentari de l'ignorant en poesia, que sap veure la bellesa que té, però no en sap parlar... bé... que et felicito, Estrip, que és preciós!!
Joana ha dit…
Potser sí que el novembre és un mes melangiós. Les nits s'allarguen i conviden a reflexionar. Els poetes en saben i ens ho posen tan bé que nosaltres hi veiem bellesa sense treure'n clarament l'enigma.
Anar a dormir després de llegir poesia és un regal!
bona nit i gràcies!
khalina ha dit…
Hauries d'haver penjat aquest post el 9 de novembre ;)

M'agrada perquè uns quants blocaires heu rendit homenatge a Miquel Martí Pol

Fora de contexte,i amb el teu permís, et diré que t'he proposat en una parella de blog a cal paseante (turoparc)
Anònim ha dit…
Només en coneixia un... i de bon matí i omplir-te amb aquestes lletres et dóna més força i ganes de començar i somriure, gràcies estrip! Els escrits que ens ofereixes sempre aporten coses bones :)
elur ha dit…
IX

Has dit: Quan tornaré serà més pur
tot el que estimo tant i em pertany per sempre.
Però no saps, germà, que el retorn no et pertany.

Estima i viu cada instant en les coses.
No es repeteixen els colors
ni les veus es repeteixen.

Has dit: Quan tornaré serà més pur
allò que estimo tant.
Però no saps, germà, que el retorn no et pertany.

És més: no hi ha retorn.
Et perdràs, com un ocell, cap a horitzons de foc.

Si algú diu, però:
va estimar,
el teu nom restarà escrit, ja per sempre.

I tu vetllaràs a l'ombra dels vells arbres
quan els enamorats repeteixin les teves paraules.

Miquel Martí i Pol _ Quinze poemes (1954-1955)


NOVEMBRE _ Miquel Martí i Pol

Se m'adorm a la falda aquest cadell de la tarda.
Novembre m'omple els ulls de claredats.
Melangiós, enyoro alguna cosa lleu, irrepetible,
un so de mi, potser, que el pas dels anys
ha afeblit molt, però que ara escolto
íntimament sorprès quan, com avui,
la tarda és un cadell que se m'adorm,
confiat, a la falda.

________

Gràcies per aquest post Estrip.
Espero que no et faci res haver-me pres la llibertat de deixar-t'hi dos poemes més de MMP, però és que precisament el de Novembre em té el cor robat des del primer dia que el vaig llegir...
:*)
Striper ha dit…
Quin bonic homenatge a Miquel Martí Pol, el poeta del poble.
labruixoleta ha dit…
Entre la tardor i el novembre, el primer fa sentir la nostàlgia que allarga les nits d'enyor, però el segon omple el silenci de somnis que fan possibles els reflexos, l'esclat i les preguntes. Molt bonics els dos poemes :-)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...