Ves al contingut principal

pensament del diumenge

Una vegada veiem que la imatge que un nen té d'ell mateix comença a millorar, veurem la millora significativa que experimenta en diferents dominis, però el que és més important, veuràs un nen que està començant a gaudir més de la vida.
(Wayne Dyer)

Ara quan em diguin: ets com un nen...! recordaré aquesta frase.

Comentaris

Jordi Casanovas ha dit…
no sé si tinc tanta memòria ;)
elur ha dit…
potser hauríem de poder ser com nens sense haver de pensar tant...
khalina ha dit…
Tots millorem si millorem la nostra autoestima
labruixoleta ha dit…
doncs jo intentaré recordar-la sovint, encara que no em diguin que sóc com una nena. Bona frase :-)
Assumpta ha dit…
Totalment cert... quan més segur es senti de sí mateix més ferm caminarà.

I això també deu funcionar amb els adults, no? El que passa és que de nens és quan es posen les bases per tota la vida...
Cesc ha dit…
M'hi hauria d'aplicar la veritat xiquet...
XeXu ha dit…
Bé, tens tota la raó amb que aquesta frase no només és aplicable a nens. Jo me l'aplico, almenys.
Striper ha dit…
Jo també me l'apunto, per no oblidarla.
menta fresca ha dit…
saps que sempre que parlo de mi, em refereixo com a "la nena"? ;-)
Rita ha dit…
Per als no tan nens també la considero ben vàlida...
rits ha dit…
i com millora la imatge que té un nen d'ell mateix? confiant-hi, escoltant-lo, tenint-lo en compte....

m'ha agradat molt, estrip!!

senyal que gaudeixes de la vida, oi?
iruNa ha dit…
Coincideixo amb els comentaris de la majoria... també crec que és aplicable a qualsevol edat. Una gran frase, sense cap mena de dubte!
Delfica ha dit…
Irradiem allò que pensem que som. És la realitat. I si que ens convindria ser més infants (de tant en tant).
Salutacions.
Núr ha dit…
Estrip, només puc dir que olé! És una frase boníssima! I crec que és important tenir-la al cap: quan un nen (o qualsevol persona) creu que tothom opina que és un desastre, no s'esforçarà a intentar fer-los canviar d'idea, perquè certament no ho acceptaran tan fàcilment, i és més fàcil no esforçar-se. Quan el valorem és quan li donem els ànims perquè faci el que vulgui! :)

M'encanta! Merxi!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…