Ves al contingut principal

panoràmica

A vegades ni amb una mirada panoràmica veiem cap a on anem...

Comentaris

Tals ha dit…
i fa com por...
jo tampoc sé cap a on vaig
Cesc ha dit…
Si veiem cap on anem, genial :)guapa la foto :)
Jesús M. Tibau ha dit…
ni bruixoles ni mapes serveixen per garantir la direcció que cal prendre
labruixoleta ha dit…
però anem, fent, ni que sigui sense veure molt clar el destí, no? Vas perdut?
Assumpta ha dit…
A vegades és difícil, amb una sola mirada... prova-ho amb dos o tres i segur que ho veuràs més clar :-)
XeXu ha dit…
I potser fins que no hi xoquem de morros no ho sabrem
elur ha dit…
A vegades em pregunto si cal saber-ho cap a on anem... si no n'hi ha prou amb anar caminant i grimpant i estar orgullosos de l'esforç i disfrutar del paisatge.
khalina ha dit…
De vegades tenim molt clar cap a on anar. I d'altres tot són dubtes sobre el destí. I altres cops, sabem que l'important és caminar, i si cal, ja desfarem camins.
iaiapunkarra ha dit…
Home, si tens les lentilles o la càmara una mica borroses com sembla que ho està la vista de la foto, és normal no veure cap on vas i el més probable és que acabis ensopegant amb el primer roc que tinguis als peus.
rits ha dit…
tanca els ulls, relaxa't i deixa't anar... obre'ls,... espero que ho vegis més clar.
instints ha dit…
i poder dir: jo aniré a parar allà, i acabar-hi... la mirada desdibuixada feta realitat.
Núr ha dit…
I és que de vegades no ens adonem que mirem cap endavant amb els ulls tancats... I és per això que no hi veiem.
ÀnimaAlada ha dit…
és més, a vegades ni amb mil mirades panoràmiques veiem cap on anem! potser millor perdrens.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…