Ves al contingut principal

tardor xopa

(Alesia Pierdomenico, Reuters)

Aquesta tardor
mirall de l’ànima
la llum busca un racó.

Comentaris

Tals ha dit…
jo he llegit "busca una raó" i potser m'ha agradat més, però no em facis molt de cas, que estic molt il·lustrada, últimament.
M'encanta la fotografia, és perfecta!
Assumpta ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit…
La veritat és que, després d'haver piropejat la foto creient absolutament que era teva i felicitan-te per lo magnífica que és, m'he adonat que ben honestament havies posat que la foto no l'has fet tu...

I no entenc perquè no ho he vist perquè l'he estat mirant una bona estona i he llegit el text varies vegades :-)

En fi, espero que la llum aviat trobi el seu lloc i jo també, que em sap greu això de borrar posts...
Anònim ha dit…
I afortunat si troba la raó...
Anònim ha dit…
A mi m'ha estat a punt de passar com l'Assumpta, i mira que també he estat una estona veient tot el quadre text-foto.

Aquesta foto si l'haguessin fet a Fires, enlloc d'aigua seria fang, i les fulles, boletos de la tómbola d'aquells que regalen però que mai no toquen.
Doe ha dit…
Per descansar, ha de ser pesat il·luminar tants poetes.
Un solet per tu.
Albanta ha dit…
Una foto preciosa i un text breu però intens!!
Striper ha dit…
Una foto molt bona , taror xopa i sota paraigues.
elur ha dit…
Fins i tot en un dia com el d'ahir, la llum va trobar una escletxa per poder-nos il·luminar una mica...

M'agrada molt aquest post :)
labruixoleta ha dit…
has aconseguir que el títol, la imatge i les paraules siguin una sola cosa. Un racó molt ben trobat, és preciós.
fada ha dit…
Sort que molt ensopits que estem sempre hi ha un raconet de llum en algun lloc... Un post molt aconseguit. Felicitats.
instints ha dit…
la llum hi és, encara que la tardor sigui fosca.
estrip ha dit…
tals, a mi també m'agrada la raó! o una raó!

assumpta, llàstima no he pogut atrapar el piropos!

cesc, també ets de la raó?

iaiapunkarra, bon canvi i ben cert!

gràcies doe.

albanta, intens de tardor.

striper, molt bona la foto quan la vaig veure vaig dir... aquesta!

elur, és dels teus.

gràcies bruixoleta. això volia tot lligat!

merci fada.

instints, si hi és hi és, a dins o a fora tant és!
khalina ha dit…
m'agrada molt la composició de títol, foto i text :) però molt
Assumpta ha dit…
Va, "piropos" perquè tu has triat la foto :-))
Jesús M. Tibau ha dit…
la llum sempre s'obrei pas, d'una manera o altra
Núr ha dit…
La foto és senzillament meravellosa... :)

I les teves paraules també. Com sempre! aix... i és que la tardor inspira!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...