Ves al contingut principal

respecte

Molts exigeixen respecte i metre ho fan no se’n adonen que entre exigència i exigència hi perden l’essència. Aleshores quan un rep una exigència se la pren com una falta de respecte i es converteix tot en un maleït cercle. I quin guanya? l’autoritat! I què hi neix? La rebel•lió en potència!

Comentaris

Jordi Casanovas ha dit…
Llàstima que només sigui en potència.
Tirai ha dit…
És que, no sé, però em sembla que el problema és just aquest: exigir. El respecte no es pot exigir, es dóna o no. No sé estava pensant en una persona que considero que no em respecta, què faré anar i dir-li: és que no em tens cap mena de respecte! No! El què faré és buscar la manera de que vegi que em mereixo el seu respecte i sinó ho aconsegueixo fer que m'entri per una orella i em surti per l'altre!
labruixoleta ha dit…
així que, en essència, les exigències i l'autoritat porten a tenir ganes de rebel.lar-se. Doncs sí, res més a dir al respecte.
Striper ha dit…
Es la reacio mes logica no?
elur ha dit…
El especte no s'exigeix, es guanya, però si ho sap tothom... ah calla, "l'autoritat" encara no se n'ha adonat, no?
Albanta ha dit…
Bé..... vec que el que volia comentar-te ja ho han dit, i molt ben dit els companys d'abans...
El respecte s'ha de guanyar, un és mereixedor de respecte per com es comporta o no ho és. Mai es pot exigir!!
Anònim ha dit…
Bona reflexió, molta realitat.
Doe ha dit…
Trucs i maneres, i l'efectivitat que fa cas ara si i ara no. El políticament correcte i lo que dóna fruits a vegades va junt, a vegades no. Cadascú...
Conseqüències.
XeXu ha dit…
El respecte no s'hauria d'exigir, o no s'hauria d'haver d'exigir, perquè tothom el mereix. Exigim l'exigència de que hi hagi respecte per tots.
Assumpta ha dit…
Ma germana sempre diu una frase que està molt bé, però ara no me'n recordo ben bé com és, així que diré com "crec" que és:

"L'autoritat s'imposa, però el respecte es guanya"
Rita ha dit…
El respecte sovint s'exigeix, però no sempre es té.
instints ha dit…
doncs com diu l'Assumpta, així és. Després hauriem de fer la diferencia de tolerància i respecte, que és molt diferent. I la rebelió, doncs alguna cosa ha de servir per dir que estem aquí.
Eli ha dit…
El respecte, només es guanya amb respecte.

;-D
estrip ha dit…
en tot això del respecte teniu raó. Només constatava un fet de rebel·lió que he viscut arrel d'una discussió, en què el tema principal es perd i el respecte esdevé l'objecte de la mateixa discussió.

merci per tots els comentaris i el vostre respecte!
Núr ha dit…
Jo sempre he sentit a dir a casa meva (i he vist que molta gent que ha comentat també): «El respecte no s'exigeix, es guanya» i, en oposició al que pensa el XeXu, no crec que tothom se'l mereixi.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...