“Quan Wakan Tanka, el Gran Esperit, havia situat ja les sis direccions (Est, Sud, Oest, Nord, Dalt i Baix), quedava encara per situar-ne una setena. Però com que la setena direcció era la més poderosa de totes, la que posseïa el més gran saber i la força més gran, Wakan Tanka, el Gran Esperit, volia situar-la on no la trobessin fàcilment. Així que al final, va decidir fer-ho en l’últim lloc on se’ls hi passa pel cap buscar als éssers humans: en el cor de cada persona.”El saber del Indi Americà
I llegint aquesta història em dono compte, que moltes de les persones properes a mi, han sabut trobar aquesta setena direcció.
28 comentaris:
Però si et fixes, diu que la va situar a un lloc on fos difícil de trobar... i això és perquè poques vegades sabem mirar dins nostre...
Si moltes de les persones properes a tu l'han sabut trobar és que estàs envoltat de gent amb bon cor :-))
Llegint els teus escrits(*), jo diria que tu també has trobat la setena direcció...
(*)ja no m'atreveixo a dir articles però posts no em convenç gens jeje
I semblaria fàcil fer-ho, eh? i no n'és gens. Mirar dins d'un mateix sempre fa por.
Una delícia de post Estrip. Ets un home afortunat.
Assumpta i elur,
i amb això de gent propera hi incloc també blocs propers.
Bona història, no la coneixia...
A mesura que em vaig fent gran, cada cop valoro més, per damunt d'altres coses, les bones persones.
Un post maco, estrip!
És que el número set és màgic, i suposo que fa falta posar una mica de màgia d'un mateix per trobar aquesta direcció!!
Saber que tens persones al voltant que han estat capaces de trobar la teva setena direcció és adonar-te que tens molta sort, perquè t'envolta gent que t'estima, i a la que ben segur que estimes tu també, i això no és poca cosa.
És molt maco això que dius :-) penso el mateix, els "amos" dels blocs propers també son gent propera :-)
No coneixia aquesta història i m'ha agradat molt.
M'alegra que estiguis envoltat de gent que ha trobat la setena direcció.
Jo crec que moltes vegades vaig sense direcció.
ummm... si a mi em poses "dins el sac" no sé pas si l'encertes... això de la setena direcció, em sembla que em queda força lluny trobar-la o ser conscient del poder que té.
Un petó, maco!
un post preciós.
el camí més important, la direcció necessària, aquella que ens porta al cor. Ets molt afortunat de sentir-te prop de gent que està en aquesta direcció.
Jo tb me'n sento.
Per cert li puc dir una cosa a l'Assumpta? sispli, diga-li articles, és la teva manera, genunina i pròpia. Els teus sempre són i seràn articles.
Al final l'Estrip em farà fora d'aquest (què poso? jaja article-post-escrit) però és que quan un "d'això" m'agrada, sóc capaç d'entrar mil vegades per rellegir-lo o anar mirant les opions... normalment això ho faig calladeta i no se sap si entro tres, nou o vint-i-set vegades... però la Rits em deixa un missatge i m'ha fet tanta gràcia que no puc menys que dir-li que... val, que li diré "articles" jeje :-))
(al menys he aprés a no dir "posts" als "comentaris" que això sí podia induir a error)
Jordi C. senzilla però una gran història.
Rita,és veritat, vol dir alguna cosa això?
Menxa, i màgiques son les persones am bon cor, veritat?
Xexu, això penso, que tinc sort en aquest aspecte!
khalina, Gràcies, maca de veritat la història. No fa pas gaire que la vaig descobrir. I que millor que compartir-la.
striper, va no m'ho crec, tu tens una direcció, però no vols saber quina és potser. Potser explicaré les sis direccions que falten a veure si ens orientem.
elur, un petó igualment.
rits, som afortunats doncs.
Assumpta, direcció d'anada i tornada vint-i-set vegades, i a un set!
La teva presencia es nota tot i no deixar cap comentari.
Això sí que és saviesa popular! M'ha agradat això de la setena direcció, la més important, sens dubte.
Salutacions,
S.
Llavors qui sap mirar dins seu en el fons es afortunat, no??, no tothom ho sap fer....
Un peto macu.
Realment és la part en la que em quedo... trobar la persoan en el cor... gran escrit, fran reflexió...
Una vegada vaig sentir aquesta història però enlloc de parlar de la setena direcció feien servir la paraula felicitat. Podria ser equivalent? Jo crec que sí... i la veritat és que fa rumiar.
una abraçada!
Quina sort i quin bon ull trobar la setena direcció!
La Fada m'havia fet bona propaganda del teu blog i veig que amb bon criteri...
Quan la meva bruixoleta troba aquesta direcció que li marca el cor, les respostes apareixen clares i la força amb què es mou és realment molt gran. Quan no la sé trobar, vaig una mica perduda.
És realment una sort trobar aquesta setena direcció i estar envoltats de persones que es mouen amb el cor.
Un escrit molt bonic.
SV, la saviesa popular arreu del món i tant coincident entre diferents pobles.
Jo Mateixa, és això, no tothom ho sap fer. Potser per que no se li ha acudit!
Cesc, i pel que sembla que diuen no sembla pas tasca fàcil.
Iruna, segur que és equivalent, aquestes històries son comunes a moltes culures.
nimue, bon ull si. I gràcies per la floreta. Ai, la fada!
bruixoleta, no sé que dir-li a una bruixoleta que ja no sàpiga de les direccions. Potser que m'ensenyi on marca l'agulla de la setena direcció.
Una metàfora que reflexa com en som d'estúpids de vegades...
Allò que tenim dins nostre és el que de vegades ens costa més de trobar.
Molt bonic aquest escrit :)
A veure si n'aprenem ^^
molta sabiduria en aquestes paraules
Tot un honor compartir aquesta felicitat i la coincidència amb la degustació d'en Tibau, m'apunto a estripar de tant en tant.
Salut!
;-)
Lluna, potser millor dir-nos ignorants, que no pas estúpids, va sí.
Deric, el saber popular sol ser savi.
Sergi, moltes gràcies, pots estripar i destripar tot el que vulguis. I tant!
Per això n'hi ha tants que van tan perduts...
Núr, però un dia acaben trobant-se segur!
Publica un comentari a l'entrada