Milers de persones davant de la seva pròpia il·lusió i un món diferent darrera de cada una d'elles, a Amèrica i al món. Milers d'ànimes sense cel, germanes potser, de les que s'han quedat sense casa, a la terra promesa i al món. Milers de diners que no són diners, milers de pobles que no son pobles i milers de creences que tampoc ho són. Milers de sentiments que costen de sentir i només un de sol que necessito viure. Milers de persones i només una, milers de colors i només un de pur, i milers de només, i en un... tu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
19 comentaris:
I que els milers siguin il·lusions no perdudes :)
el teu escrit em porta a retrobar una paraula... esperança.
esperança en el cor de cadascun d'aquests milers de persones
Una vegada vaig dir, aqui mateix, que desitjava al mariner la sort que mereixia i em vas respondre que no sabies si la mereixia però que la necessitava.
Amb un escrit així, jo crec que sí que la mereix :-)
Com en pot ser de ric un "només", estrip! Molt subtil i bonic el que escrius...
Una abraçada
Milers d'il.lusions i un àrbitre, una sola persona capaç de tirar enlaire injústament la il.lusió de milers de persones.
Esperem que aquest "tu" sàpiga gestionar la responsabilitat que li otorga aquest "només"...
un post molt bonic, del qual no se'n pot evitar fer-ne només una sola lectura...
M'agradaria que aquest post no anés pels esdeveniments mundials d'aquests dies, que aquest 'tu' no fos el que estic pensant que és. Però si ho és, crec que em sento incapaç d'expressar millor el que penso del que ho ha fet l'Elur en la seva primera frase.
ummmm... Xexu, jo no pensava pas en l'Obama, eh?
;)
Nen tinc , son estic cansat i no ho pillo em vaig a veure la Bones.
i en un escrit, tu, sempre transmets un munt de coses, en només unes poques paraules :-)
Cesc, encara que només sigui una la que no es perdi.
rits, esperança, i no és només una paraula.
Assumpta, segur que el mariner et dona les gràcies des del fons del seu cor!
Myt, moltes gràcies, feia temps que no et veia per aquest raconet.
iaiapunkarra, però aquí l'arbitre son els altres.
elur, cap de responsabilitat, aquest tu és un altre.
Xexu, doncs aquest post comença dins els esdeveniments que dius, però no hi acaba.
striper, últimament vas molt cansat!
bruixoleta, gràcies, però aquest tu avui és qui les transmet!
El que més m'agrada de tu (que no només) és la capacitat de síntesi que tens. SE't felicita. Un petó.
Estic d'acord amb Fada Jo hagués utilitzat unes quatre vegades més de text per intentar explicar el mateix i, a sobre, no m'hagués quedat la meitat de bé... jajaja :-))
Digues al mariner de part meva que gràcies :-)
increïble
i quina por...
fada, és només un escrit senzill.
Assumpta, només gràcies.
Núr, milers de pors i només una increïble.
No hi ha res com trobar aquest "tu", eh?
una abraçada!
Hola! És la primera vegada que entro al teu bloc i he llegit aquest post i l'he trobat tan bonic...
Hola kweilan i moltes gràcies.
Admiro tan que amb quatre frases sempre diguis tantes coses, expressis un munt de sensacions, pensaments, vivències... milers de missatges i només un Estrip :)
Publica un comentari a l'entrada