Caminen de tort sota l’obra, s’abracen a mitja tarda la vegada que fa tres-cents seixanta-cinc. Alguns esperen el Sol, altres la mar. El silenci es lleva primer, i els primers se’l troben pel carrer. El nou i el vell d’esquenes però junts. Escrits programats. Ones de ràdio perdudes. Un ocell dona la volta al món i en ressegueix el primer dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
14 comentaris:
em sap greu, perquè quan llegeixo l'última frase les altres desapareixen... i em quedo volant amb l'ocell...
El cansanci i mesteca han estat el meu primer dia.
Que puguem resseguir moltíssims dies més, i que siguin millors els d'aquest any nou.
Ens portarà l'ocell bones notícies del que hagi vist pel món? Que aquest sigui el nostre desig per al 2009! Bon any, Estrip. Un petó.
És una passada, que aquest nou any ens portis molts més escrits així eh...
El silenci es lleva primer... aquesta sensació l'he tinguda jo tantes vegades si algun dia m'he hagut d'aixecar molt, molt d'hora... :-)
I, com Elur, la imatge de l'ocell donant la volta al mon, al ritme del dia, em queda a la imaginació...
l'inici d'un any nou que , irremeiablement, se'ns farà vell a les mans.
Aprofitem-lo al màxim!
Algú hi ha pensat en que el 2009 es any "bisiestu"???
:-P
Petonets macu!!!!!
Com m'agrada llegir-te. Ets breu, però molt intens sempre.
Un dels meus desitjos és seguir-te llegint aquest any... Espero que se'm compleixi. :-)
Bon any!
Petons!
Jo mateixa, el de traspàs va ser el 2008. Febrer de 2009 té 28 dies.
L'any no comença el dia 1... comença el dia 2! ;)
aquests matins són estranyament captivadors.
Per cert, bon any
Però aquest cop l'abraçada se la van donar el dia que feia 366, no?
elur, jo ja sabia que això del ocell t'agradaria.
striper, doncs a descansar
sadurni, avui bo però demà millor, és això no?
fada, esperem-ho!
cesc, gràcies el mateix et dic
Assumpta, i hem de dir bon dia silenci!
Jesús, aprofitem-lo o intentem-ho si més no.
Jo mateixa, no portes un any endarrerida? 2009! Bon any!
Rita, gràcies, petons per tu també.
Nur, i fins i tot per alguns el dia 3 o el 33.
rits, tot i el cel gris, si! Bon any!
Xexu, això mateix, espero que encara s'abracin, que no parin!
les ones de ràdio sempre queden i algú algun dia les podrà recuperar
Publica un comentari a l'entrada