Curiosos son els moments en que passen les coses per casualitat, una nit en què et fa mandra tornar a casa i t’atures a aquella vella cantina a menjar-te aquell entrepà de truita amb cansalada, el mateix lloc on havies desitjat compartir la mateixa gerra de cervesa amb aquella noia inaccessible i que essent la nit de reis us torneu a trobar però és ara ella qui et pica l’ullet i et dona conversa. Només et dediques a assentir amb el cap tot el que ella explica sense parar atenció. És com si la carta als reis de fa una pila d’anys, els reis ara haguessin decidit que era el moment de fer el regal. Però el regal ja no el vols i t’acabes l’entrepà i te’n vas al pub a fer una cervesa tot sol on després d’una estona no sé quin dels tres reis ha decidit ser tossut i t’ha tornat a posar el vell desig davant dels ulls. Ara però la carta als reis és una altra i tant si et porten el que demanes com si no, continuaràs mirant endavant, perquè has decidit seguir un estel, tot i que no saps on et durà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
18 comentaris:
Els estels sempre duen per el bon cami endavant!!!
Què bonic tot plegat!
Es cert que de vegades el destí o la vida és així. En el futur et dóna el que t'han havies desitjat i ara ja no vols...
S'han de seguir els estels, clar que sí
És el que tenen els desitjos, que a vegades no arriben mai i d'altres quan ja no els vols... segurament havien extraviat la carta.
Seguint estels i balenes segur que arribes a bon port!
Has d'entendre que els Reis van molt atrafegats, i de vegades els terminis d'entrega no són els que toquen. A més, com a tota administració, hi ha regals que s'extravien o s'entreguen incorrectament i són retornats.
Fora de la ximpleria que he dit, és un post magnífic que m'ha encantat, pel que expliques i per com està escrit. I això de l'estel del final se m'ha clavat no saps de quina manera.
Fa poc vaig explicar una cosa semblant...
És bo mirar endavant i tenir un estel a seguir... :-)
Bona diada de reis!
Buf! És una sensació estranya quan els desitjos arriben quan ja no els vols.
Segueix aquest estel a veure on et du.
També, m'ha agradat molt el post!
De vegades val més seguir estels que no saps on et duran que no pas tornar a enrere.
M'ha agradat aquest post... També m'ha passat allò que de tant desitjat quan arriba ja no té el mateix significat.
Però cal seguir els estels...
aksta carta als reis s'ha d llegir entre linies i els desitjos no son duraders i per sempre...oi?
potser si que van llegir la carta, xò sabien que no era el que desitjaves en el fons, i t'han portat el regal quan ja saps que no el vols, xq així tb et regalen saber quin és el teu camí.
els reis tossuts o nosaltres impacients?
sigui com sigui, endavant les atxes! i que no siguin els reia qui decideixen el que has de fer.
O sigui, que aquell mariner que va decidir que volia tenir només un estel, segueix amb la mateixa idea dins el cor... :-)
striper, merci i tots endavant.
khalina, és veritat milers de situacions en àmbits diferents podríem comparar.
elur, extraviat la carta, també passa?
Xexu, me'n alegro que t'identifiquis doncs, això vol dir que també mires endavant!
rita, clar, ja diuen que tots tenim el nostre estel. Ja aniré a rellegir el teu.
tirai, cap a lo desconegut com sempre, com la vida.
cesc, tens tota la raó ni per refugi hem de tornar enrera, però hi podem mirar de tant en tant, no?
Albanta, deu ser un cosa que acostuma a passar.
déjà, entre línies una mica.
rits, aquesta si que no me l'esperava, serà això?
Jordi, no els reis no decideixen no, de moment!
Assumpta, si, com ho saps!
que si passa? a mi me l'extravien cada any!
És que llegeixo atentament, poc a poc i vàries vegades :-)
M'agrada la història d'aquest mariner i la seva il·lusió... es mereix molta sort :-)
elur, has de posar una denuncia! això no pot ser!
Assumpta, no sé si se la mereix, però la necessita! Una abraçada.
No sé Estrip, imagina't que decidissin portar-me tot el que no m'han portat fins ara... si la majoria de coses ara ja no les vull!
els ho haurà de preguntar quan els vegis
Publica un comentari a l'entrada