dilluns, 1 de juny de 2009

pedra, paper, tisora

Fins i tot alhora de decidir coses, quan dues opinions no son coincidents, els humans ens aventurem a trobar camins complicats que satisfacin els dos, o a buscar els arguments a favor i els arguments en contra per prendre una decisió. Segons l'habilitat de cadascú, el conflicte es resol d'una banda o d'una altra, i pot passar que per la part perdedora sigui una experiència traumàtica, donat que pot perdre l'argumentació i pot perdre també la seva elecció. La solució que estic pensant ara mateix és el pedra, paper, tisora, que a més de ser un joc divertit, la persona que perd li pot donar la culpa a l'atzar i no pas a l'altre. O potser no? perquè si sempre perd el mateix pot ser que comenci a sospitar que l'altre té algunes aptituds psicològiques més i per tant té avantatge des d'un principi. En fi, així que finalment, la única solució potser serà, fer algun curset d'argumentació o bé fer-ne algun de pedra, paper tisora.

17 comentaris:

elur ha dit...

També hi ha el recurs de llançar una moneda a l'aire... 'viure la vida a cara o creu' que cantava el Poeta Llach...

Rita ha dit...

I cedir? Avui tu, demà jo... :-)

Striper ha dit...

Noi la vida es un tira i arronsa lo importatant es que no arronsi sempre el mateix.

Jordi Casanovas ha dit...

ves en compte que hi ha professionals:
http://www.worldrps.com/

Tals ha dit...

que sàpigues que jo sé el truc per guanyar sempre a aquest joc, i suposo que no dec ser l'única! Tisores!

Carme ha dit...

Un curset de pedra, paper, tisora... mmmm... ho hauré de rumiar ;)

XeXu ha dit...

De vegades és inevitable sortir perdent. Potser l'altre té més arguments, o més capacitat de decisió. Dins i tot n'hi ha que fan les coses per collons, i contra qualsevol argumentació. No hauria de ser així, però és. No obstant, el diàleg s'ha o s'hauria d'imposar, i el que diuen per aquí em sembla el més correcte, cedir, avui tu, demà l'altre. Però que sigui així, que no sigui avui tu i demà també tu.

Assumpta ha dit...

Em sonava això que ha dit en Jordi Casanovas P. però m'ha fet gràcia veure que havia trobat un web que en parlava.

Més fàcil a cara o creu :-)

I un curs d'oratòria per guanyar sempre les discussions?...

Judith ha dit...

De vegades sempre perd el mateix...fins i tot en l'atzar.

rits ha dit...

igual que cal saber perdre, també cal saber guanyar i saber que no sempre es pot tenir raó i que cal cedir.
jo tb he decidit alguna cosa al pedra, paper, tisora, xò l'atzar de vegades té destins cruels.

khalina ha dit...

quan es negocia quelcom, de vegades oblidem que entre el blanc i el negre hi ha molts grisos. O el que deia la Rita, avui tu, avui jo

LLuNa ha dit...

El millor és pensar que les coses les decidim nosaltres mateixos i que, si bé en algunes ocasions estem influenciats pel nostre entorn, al cap i a la fi la última decisió només depèn d'un mateix. És el que els psicòlegs anomenen "Locus of control", quan aquest és intern l'individu sol creure en ell mateix i en les seves possibilitats i habilitats. Quan és extern, atribueix totes les conseqüències a l'atzar, a Déu, o a quelcom no directament relacionat amb ell.
Reflexió, fermesa i decisió, company!

fada ha dit...

M'he passat sis mesos preparant gent per a fer l'examen del nivell D i una de les coses era produir textos argumentatius (escrits o orals). Potser al desembre comença un altre curs. Si vols ja ho saps... ;) I per fer el de pedra, paper, tisora només cal que passis algun dia per un pati d'escola a l'hora de l'esbarjo: són petits mestres! Un petó.

robadestiu ha dit...

decidir jugant al pedra, paper, tisora, és decidir jugant, ha de ser divertit, i tant si es guanya com si es perd segur que s'acaba amb un somriure :-)

estrip ha dit...

elur, haurem de fer cas al poeta doncs.

Rita, en assumptes importants, si, el més assenyat és cedir un i després l'altre. Però diuen que sempre n'hi ha un que cedeix gairebé sempre.

striper, si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà....

Jordi, ostres hi ha professionals per tot!

Tals, gràcies, ho provaré.

Carme, hi jugues amb algú i qui perdi que hi vagi.

Xexu, la lògica diu això, però la realitat em sembla que no.

Assumpta, un curs d'oratòria, que al final diuen que el més important és saber vendre la moto.

Judith, i llavors diuen que desgraciat en el joc, afortunat en l'amor.

rits, en definitiva saber jugar.

khalina, és veritat, solucions intermitges, però a vegades com dic en el post potser son massa rebuscades, i cal triar una de les dues proposades inicialment.

lluna, dona seguretat, però pot donar també inseguretat i s'acumulen les derrotes. Suposo que un equilibri entre tot seria perfecte.

fada, el curs és molt seductor, però el pati de l'escola, si és per jugar a pedra, paper i tisora ho és més. Una abraçada.

robadestiu, i tant, tot hauria d'acabar-se amb un somriure.

instints ha dit...

Noi, ets la pera!!! ets un crack describint com descrius l'acció del joc guanyar-perdre de la manera com ho fas. D'això en parlàvem ahir al curset, i és curiós com juguen la canalla als tazos i es juguen aviam qui tira a través del pedra-paper-tisora, i no juguen 1x1 no, juguen els 4 alhora, sense cantar la cançoneta i memoritzant a tota òstia els punts que porten, mira si el podríem considerar un joc molt i molt tradicional, que pocs en queden...
Petons!!

estrip ha dit...

instints, aquests son uns professionals!