Començant a rellegir "Anatomia de la por, un tractat sobre el coratge" de José Antonio Marina, penso en les pors que tots tenim i que molts ens intentem treure’ns del damunt de la manera que sigui. Doncs només començar la lectura del llibre trobo molt encertat el que diu sobre el coratge. Una persona valenta no és aquella que no té por sinó qui no li fa cas i es capaç de cavalcar sobre el tigre.
Doncs si, els homes tenim la mania d’intentar treure’ns les pors de sobre i potser el camí d’aquesta recerca no és el correcte, sinó seriem com en Joan Sense Por, diu en el llibre. Volem esdevenir una persona que no té por, i amb tota probabilitat ser uns inconscients?
Però reflexiono i m’imagino que aconsegueixo eliminar les pors. Donada la naturalesa humana, no seria susceptible d’adquirir una nova por? por a tenir por, o fins i tot, por a no tenir por, donat que em convertiria en un inconscient?
Estic segur doncs que la lectura d’aquest llibre em donarà la possibilitat d’arribar més enllà en aquestes preguntes i d’altres que segur se m’aniran formulant.
Doncs si, els homes tenim la mania d’intentar treure’ns les pors de sobre i potser el camí d’aquesta recerca no és el correcte, sinó seriem com en Joan Sense Por, diu en el llibre. Volem esdevenir una persona que no té por, i amb tota probabilitat ser uns inconscients?
Però reflexiono i m’imagino que aconsegueixo eliminar les pors. Donada la naturalesa humana, no seria susceptible d’adquirir una nova por? por a tenir por, o fins i tot, por a no tenir por, donat que em convertiria en un inconscient?
Estic segur doncs que la lectura d’aquest llibre em donarà la possibilitat d’arribar més enllà en aquestes preguntes i d’altres que segur se m’aniran formulant.
14 comentaris:
Això ho he pensat jo sempre :-) No és més valent aquell qui no té por si no aquell que en té i, malgrat tot, sap tirar endavant.
Aquell qui no té por de res és un inconscient. Per tant, en el cas que planteges, dubto que un inconscient pogués generar una "por a no tenir por".
Per contrari, un hipotètic "algú" que hagués vençut totes les seves pors, segur que seria capaç d'inventar-ne de noves, com la "por a tenir por".
Crec que ho expliques molt bé, les pors no les podem eliminar perquè sempre en tindrem alguna o altra, i si no, ens les creem, que per això està a la nostra naturalesa.
Amb les pors hem d'aprendre a conviure-hi. No és feina fàcil, però molt millor que intentar eliminar-les, que no crec que ho aconseguim.
És horrorós tenir por i si hi pensem, en tenim algunes que s'han instal.lat dins nostre i que ja no marxaran i quin remei queda que anar tirant amb les pors de sempre i alguna de nova que va sortint.
Doncs pot ser la lectura d'aquest llibre ens ajuda a uns quants gràcies a tu, per a anomenar-lo :)
No el conec i m'has picat la curiositat.
Quin llibre més interessant!
Però vols dir que sense por, ens faríem menys humans?
Des de que vas escriure el de la visualització, estic intentant visualitzar tots els meus objectius.No sé si funcionarà però gràcies!!!Escrits molt interessants...
L'altre dia vaig sentir dir en Punset que gràcies a la por la humanitat ha arribat on és ara. Si en comptes de quedar-se glaçat davant d'un depredador hagués començat a córrer hauria mort. Un subjecte quiet és un objecte, un que es mou una presa.
Por a tenir por. Molt bona!
La por que fa passar tan males estones... I jo que de nena em pensava que els grans no tenien pors!
Suposo que com en tot, cal l'equilibri, hi ha pors bones i pors dolentes, no et sembla?
Vols dir que hi ha algú que no tingui mai por a res?
Una altra cosa seria ser valent o ser covard, dues maneres d'enfrontar-se a les nostres pors.
Segurament no tenir cap por si que ens faria inconscients pq la por és tb una senyal d'avís de perill. Potser el problema és quan la resposta de por és desmesurada, o quan apareix davant situacions que no suposen realment cap perill, pq ens acaba agobiant més del compte i ens limita. Aprendre a "cavalcar" les nostres pors, segur que és un gran aprenentatge, aquest llibre sembla interessant, prenc nota :-)
doncs ves-nos explicant què vas descobrint!!!!
aprendre a conviure amb les pròpies pors, acceptar-les i treballar perquè no ens limitin en la nostra vida.
Assumpta, em sembla que un un pensament força evident. Però potser aplicar-ho a la realitat és el que és difícil.
Xexu, gràcies, això és exactament el que vull dir, I que no sembla fàcil superar depèn de quines.
kweilan, quin remei, ens hem de fer amics de la por.
Cesc, de veritat que és molt interessant. Gràcies a tu!
Striper, me'n alegro!
Judith, menys humans? potser si! I n'estic segur que ajuda.
Jordi C, d'això també en parla el llibre. És ben veritat!
khalina, és veritat, de petits les pors aparentment ens fan més pors però de grans ens fan més vulnerables.
Rita, equilibri, gran paraula. I tant!
Elur, en Joan sense Por.
robadestiu, en un altre llibre vaig llegir sobre les pors reals i le pors fictícies. Aquestes si cal eliminar-les.
rits, ho faré. Aprendre, una altre gran paraula!
jo estc segura que moltes de les meves pors més terrorífiques, mai desapareixeran, perquè ´potser sóc molt covarda en moltes coses...
Publica un comentari a l'entrada