dijous, 25 de juny de 2009

l'estiu als peus

M’agrada sentir l’estiu amb els peus, sentir com crema la sorra gruixuda de les platges en ple més d’Agost, sentir el fred de les rajoles de casa o l’asfalt calent de la carretera. Sentir l’aire de matinada que entra per la finestra mig oberta de l’habitació que me’ls acaricia quan em surten per sobre els llençols i després fer pessigolles als altres dos que m’acompanyen, i al vespre mentre faig la cervesa a la terrassa d’un bar de la platja, jugar amb les sandàlies sota la taula. I m’agrada caminar sobre la fusta i sobre un plàstic de bombolles, saltar sobre el matalàs de llit i sentir l’estiu, amb als peus.

16 comentaris:

robadestiu ha dit...

ara mateix vaig descalça, i de seguida he pogut sentir la frescor del terra als peus, i en aquesta nit tan calurosa, és una sensació molt bona. M'ha encantat l'escrit, totes les situacions que descrius són fantàstiques!

Jordi Casanovas ha dit...

l'estiu és poder anar descalç i sentir la fresqueta als peus

XeXu ha dit...

Una sensació impagable de l'estiu és quan ens traiem les sabates després de treballar. Alliberar els peus... fantàstic. Pateixen molt. No parlem de l'olor, però quan surten de la sabata, felicitat.

Assumpta ha dit...

En aquests moments estic amb els peus "a sobre" les sabatilles jeje

Reivindiquem la llibertat de moviments pels nostres peus!!

khalina ha dit...

quantes sensacions! agradables de llegir les teves paraules, clar que no m'agrada gens cremar-me els peus a la platja grrr

Es cert que a l'hivern els peus estan reprimits, pobrets. Clar que els peus dels guiris del Nord segueixen oprimits per mitjons i sandàlies...

Striper ha dit...

Jo soc incapaç d'anar descalç.

Carme ha dit...

OH que bé que ho dius! A mi també m'agrada molt... anar descalça i sentir l'estiu amb els peus!

elur ha dit...

diria que és una de les poques coses que m'agraden de l'estiu... els meus peus són feliços.

instints ha dit...

a mi m'encanta anar amb xancles o descalça per casa, em fa sentir lliure, tranquil·la. I també jugo amb les xancles sota la taula jeje. No soporto que algú dormi amb mitjons, suposo que és un altre tema, però no ho suporto. Petonets!! Un post fresquet..

Núr ha dit...

ains! Si pogués aniria descalça tot l'any! Així i tot, la sensació d'escalfor als peus (sorra calent, asfalt al sol...) no m'agrada gens! Als peus, fresqueta! ;)

myself ha dit...

Jo també jugo amb els peus sobre les xancles o sabates sota la taula! La sorra m'agrada però quan bull no... uiiii, quina caloor. Millor fresqueta i remulladeta. Molt interessant l'escrit.

GEMMA ha dit...

Si, i en aquests moments jo vaig descalça!! Sensacions sublims...

estrip ha dit...

robadestiu, tal com la mare ens va portar al món. Descalços.

Jordi C, un bona definició d'estiu.

Xexu, entre la sorra, el mar, la cremes i tot plegat no hi ha cap olor identificable.

Assumpta, peus lliures!

khalina, ostres els peus nordics! deuen estar agobiats.

striper, doncs no sap els que et perds.

Carme, em sembla que la majoria de blocaires escriuen amb els peus al aire, segur!

elur, peus contents!

instints, jugar ambles xancles, un joc clàssic.

Núr, però el que a mi m'agrada son els contrastos, fred i calent.

myself, tothom hi juga veig. A veure si ens intercanviarem les sandàlies sense voler!

Gemma, sublim!

Núr ha dit...

...i és que sense calor, no podem sentir el fred! :)

Assumpta ha dit...

:-)))

Ma-Poc ha dit...

això de notar el fred de les rajoles de casa és una sensació meravellosa. Ara mateix l'experimento i és reconfortant :)