dissabte, 20 de juny del 2009

el darrer de primavera

Es retroba amb el poble, a la terrassa de sempre, llegeix el diari i quan és a la secció política un ocell li deixa un regal que empastifa la plana. Agafa la infusió d’herbes exòtiques i es posa a cobert, dins de la cafeteria i fa una mica més de calor, però el perill de més regalets desapareix. Canvia de diari mentre a la pantalla del televisor sona Jump de Van Halen, es passa la secció política i va a societat. Mentre, apareix una persona coneguda de quan anava al institut, altres cops ja s’havien creuat, però com que ara son amics en el facebook es saluden amb un hola i un somriure. El preu de la infusió s’ha apujat d’ençà de l’última vegada. Surt i enfila el carrer de botigues, topa amb una ex-companya de feina amb els seus nens, es diuen i es fan les típiques preguntes, passa un comiat de solter, un nen porta la mateixa samarreta que ell i aquest el senyala amb el dit. De tornada, pensa en agafar el cotxe i fer uns quants quilòmetres, però no ho fa. Aquesta matinada comença l’estiu, aquest és el darrer de la primavera.

18 comentaris:

kweilan ha dit...

I la vida quotidiana continúa...M'ha agradat com expresses la tranquil.litat d'un dia qualsevol.

Striper ha dit...

Ostres es veritat.. Ara m'has fet enrecordar.L'Estiu!!!!

Sergi ha dit...

I el primer de l'estiu serà com el darrer de la primavera, i tot torna a començar en un nou dia, que a saber quines quotidianitats ens portarà.

Menxa ha dit...

El trànsit estiuenc que insinues és inconfusible...

Feliç darrer dia de primavera, doncs! :)

Deric ha dit...

transpua pau i més després que l'ocell ha impedit que es posi de mala llet llegint la secció de notícies del diari.

Judith ha dit...

Una gran i senzilla descripció...molt bonica.

zel ha dit...

Per això més val llegir aquestes precioses cròniques, per la pau i la quotidianeïtat dolça que amanyaga...

zel ha dit...

Per això més val llegir aquestes precioses cròniques, per la pau i la quotidianeïtat dolça que amanyaga...

Les Coses són com Som ha dit...

Doncs em quedo amb aquest dibuix que ens deixes. Gràcies i preciós!!

Assumpta ha dit...

"apareix una persona coneguda de quan anava al institut, altres cops ja s’havien creuat, però com que ara son amics en el facebook es saluden amb un hola i un somriure" Boníssim!!!

Oh, estimadíssims 357 amics del facebook!! jajaja

Assumpta ha dit...

Per cert, bon estiu a tothom, que la xafogor i els camions de les escombraries ens permetin dormir... (a veure... queden 3 mesos per la tardor... ufff)

rits ha dit...

ais.... i sembla que ja portavem dies d'estiu i sols és el primer de molts dies de calor!!!!

neus ha dit...

el fèisbuc ha fet, fa i farà estralls... jo fa temps que hi aplico el mateix criteri de fora, si no som amics no som amics i aquí pau i allà que's fotin :)

Bon estiu Estrip!

Núr ha dit...

M'ha agradat molt la senzillesa de tot plegat, fins i tot l'apunt del fèisbuc, que em té a mi enganxadíssima (o em tenia...).

Tot i això... No t'hi he sabut trobar... M'ha semblat que no l'havies escrit tu...

Judit ha dit...

Pot semblar un dia qualsevol, però cada dia és únic i irrepetible.

khalina ha dit...

I ja hem canviat d'estació, tot i que la calor ja la teníem.

A mi també m'ha fet riure la trobada amb l'amic de facebook :)

estrip ha dit...

kweilan, m'agrada que s'hagi notat la tranquil·litat d'un dia qualsevol. Gràcies.

striper, ei, que ja no te'n recordaves!

Xexu, un dia més, un dia senzill.

Menxa, tota cuca viu! bon estiu!

Deric, però un bon "susto" si que l'he tingut!

Judith, gràcies.

zel, el colom també ho sabia.

instints, gràcies per veure-hi un dibuix.

Assumpta, 357 holes i un somriure!

rits, tens raó. Però a l'agost ja refrescarà!

elur, un opció com una altra. Bon estiu!

Núr, sort que el colom ha errat el tret, sinó el to hauria sigut diferent. Però sóc jo.

lluna, senzilleses diferents en dies semblants. Pot semblar.

khalina, això amb els blocs no passa.

Assumpta ha dit...

Uaaaaaaau!! quans "holes"!! i un somriure ben bonic el teu :-))

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...