Ves al contingut principal

el darrer de primavera

Es retroba amb el poble, a la terrassa de sempre, llegeix el diari i quan és a la secció política un ocell li deixa un regal que empastifa la plana. Agafa la infusió d’herbes exòtiques i es posa a cobert, dins de la cafeteria i fa una mica més de calor, però el perill de més regalets desapareix. Canvia de diari mentre a la pantalla del televisor sona Jump de Van Halen, es passa la secció política i va a societat. Mentre, apareix una persona coneguda de quan anava al institut, altres cops ja s’havien creuat, però com que ara son amics en el facebook es saluden amb un hola i un somriure. El preu de la infusió s’ha apujat d’ençà de l’última vegada. Surt i enfila el carrer de botigues, topa amb una ex-companya de feina amb els seus nens, es diuen i es fan les típiques preguntes, passa un comiat de solter, un nen porta la mateixa samarreta que ell i aquest el senyala amb el dit. De tornada, pensa en agafar el cotxe i fer uns quants quilòmetres, però no ho fa. Aquesta matinada comença l’estiu, aquest és el darrer de la primavera.

Comentaris

kweilan ha dit…
I la vida quotidiana continúa...M'ha agradat com expresses la tranquil.litat d'un dia qualsevol.
Striper ha dit…
Ostres es veritat.. Ara m'has fet enrecordar.L'Estiu!!!!
XeXu ha dit…
I el primer de l'estiu serà com el darrer de la primavera, i tot torna a començar en un nou dia, que a saber quines quotidianitats ens portarà.
Menxa ha dit…
El trànsit estiuenc que insinues és inconfusible...

Feliç darrer dia de primavera, doncs! :)
Deric ha dit…
transpua pau i més després que l'ocell ha impedit que es posi de mala llet llegint la secció de notícies del diari.
Judith ha dit…
Una gran i senzilla descripció...molt bonica.
zel ha dit…
Per això més val llegir aquestes precioses cròniques, per la pau i la quotidianeïtat dolça que amanyaga...
zel ha dit…
Per això més val llegir aquestes precioses cròniques, per la pau i la quotidianeïtat dolça que amanyaga...
instints ha dit…
Doncs em quedo amb aquest dibuix que ens deixes. Gràcies i preciós!!
Assumpta ha dit…
"apareix una persona coneguda de quan anava al institut, altres cops ja s’havien creuat, però com que ara son amics en el facebook es saluden amb un hola i un somriure" Boníssim!!!

Oh, estimadíssims 357 amics del facebook!! jajaja
Assumpta ha dit…
Per cert, bon estiu a tothom, que la xafogor i els camions de les escombraries ens permetin dormir... (a veure... queden 3 mesos per la tardor... ufff)
rits ha dit…
ais.... i sembla que ja portavem dies d'estiu i sols és el primer de molts dies de calor!!!!
elur ha dit…
el fèisbuc ha fet, fa i farà estralls... jo fa temps que hi aplico el mateix criteri de fora, si no som amics no som amics i aquí pau i allà que's fotin :)

Bon estiu Estrip!
Núr ha dit…
M'ha agradat molt la senzillesa de tot plegat, fins i tot l'apunt del fèisbuc, que em té a mi enganxadíssima (o em tenia...).

Tot i això... No t'hi he sabut trobar... M'ha semblat que no l'havies escrit tu...
LLuNa ha dit…
Pot semblar un dia qualsevol, però cada dia és únic i irrepetible.
khalina ha dit…
I ja hem canviat d'estació, tot i que la calor ja la teníem.

A mi també m'ha fet riure la trobada amb l'amic de facebook :)
estrip ha dit…
kweilan, m'agrada que s'hagi notat la tranquil·litat d'un dia qualsevol. Gràcies.

striper, ei, que ja no te'n recordaves!

Xexu, un dia més, un dia senzill.

Menxa, tota cuca viu! bon estiu!

Deric, però un bon "susto" si que l'he tingut!

Judith, gràcies.

zel, el colom també ho sabia.

instints, gràcies per veure-hi un dibuix.

Assumpta, 357 holes i un somriure!

rits, tens raó. Però a l'agost ja refrescarà!

elur, un opció com una altra. Bon estiu!

Núr, sort que el colom ha errat el tret, sinó el to hauria sigut diferent. Però sóc jo.

lluna, senzilleses diferents en dies semblants. Pot semblar.

khalina, això amb els blocs no passa.
Assumpta ha dit…
Uaaaaaaau!! quans "holes"!! i un somriure ben bonic el teu :-))

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…