dimarts, 30 de juny de 2009

buit

Un dia buit és aquell en el que desitjaria córrer sense parar per un platja deserta, córrer i córrer, fins a l’extenuació. Córrer esquitxant-me d’aigua fins que no em quedés alè i al final, caure esgotat a la riba, entre l’aigua transparent i la sorra gruixuda, i damunt els teus braços sense poder dir res i tenir-ho tot amb una sola i inacabable abraçada.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

A això dius un dia buit? Home trobar aquesta abraçada final tan reparadora em sembla que ja compensa qualsevol mala sensació anterior, no?

Judith ha dit...

Un dia buit amb un final molt dolç...espero que es faci realitat.

LLuNa ha dit...

Això deu ser un dia que comença buit i acaba tan ple d'amor com de joia :)

myself ha dit...

Si aquest és el teu dia buit... no m'imagino com deu ser el ple :)

kweilan ha dit...

Però quan l'abraces, el buit desapareix. Quina sensació tan fantàstica!

elur ha dit...

buit? alguna cosa no rutlla doncs... no?

Tals ha dit...

doncs si això és un dia buit...els meus són un abisme jejeje

robadestiu ha dit...

hi ha desitjos que omplen buits! :-)

khalina ha dit...

agobiant córrer amb la calor i la sorra cremant els peus, però deliciosa recuperació amb l'aigua i uns braços desitjats.

Per què buit? Ens tens intrigats a tots en aquest aspecte

Assumpta ha dit...

Això seria un dia buit? Això seria preciós!!

Ara bé... l'única explicació que jo li puc donar és que dius "un dia buit és aquell en que DESITJARIA..." i allò que desitgem és allò que no tenim...

Tu voldries tenir això que descrius i, com que no ho tens és un dia buit...

Doncs tanca els ulls i visualtiza-ho amb força... (recordes allò de visualtzar les coses per començar-es a fer realitat? docs això és el que has de fer, mariner)

estrip ha dit...

Un dia buit, és aquell en què no penso en res, no vull tenir res que em destorbi el pensament i per mantenir-lo buit no puc estar parat, necessito desfogar-me, córrer, cansar-me. Però no cansar-me i trobar-me sol i que el meu alè es perdi. Si d'alguna cosa s'ha d'omplir el buit és d'una abraçada d'algú a qui estimes.

Aquest és el buit al que em referia. Buit no és una paraula dolenta.

Gràcies a tots per omplir amb els vostres comentaris.

Assumpta ha dit...

Em permets que et porti la contrària? :-)

Buit és una paraula dolenta en cas de que al final no aconsegueixis omplir-lo d'aquella abraçada.

O sigui, que "buidar-se" és el camí... però no la meta :-))

Assumpta ha dit...

Ostres!!! Veus com tinc poders telepàtics??

Mentre jo estava escrivint aquí a casa teva tu has passat per la meva!! ha estat quasi simultani!!... Bé, tu has passat uns minuts primer però t'asseguro que no havia vist el teu comentari abans, em pots ben creure!! :-))

Deric ha dit...

llavors, amic/ga meu/meva, no seria buit