Ves al contingut principal

buit

Un dia buit és aquell en el que desitjaria córrer sense parar per un platja deserta, córrer i córrer, fins a l’extenuació. Córrer esquitxant-me d’aigua fins que no em quedés alè i al final, caure esgotat a la riba, entre l’aigua transparent i la sorra gruixuda, i damunt els teus braços sense poder dir res i tenir-ho tot amb una sola i inacabable abraçada.

Comentaris

XeXu ha dit…
A això dius un dia buit? Home trobar aquesta abraçada final tan reparadora em sembla que ja compensa qualsevol mala sensació anterior, no?
Judith ha dit…
Un dia buit amb un final molt dolç...espero que es faci realitat.
LLuNa ha dit…
Això deu ser un dia que comença buit i acaba tan ple d'amor com de joia :)
myself ha dit…
Si aquest és el teu dia buit... no m'imagino com deu ser el ple :)
kweilan ha dit…
Però quan l'abraces, el buit desapareix. Quina sensació tan fantàstica!
elur ha dit…
buit? alguna cosa no rutlla doncs... no?
Tals ha dit…
doncs si això és un dia buit...els meus són un abisme jejeje
robadestiu ha dit…
hi ha desitjos que omplen buits! :-)
khalina ha dit…
agobiant córrer amb la calor i la sorra cremant els peus, però deliciosa recuperació amb l'aigua i uns braços desitjats.

Per què buit? Ens tens intrigats a tots en aquest aspecte
Assumpta ha dit…
Això seria un dia buit? Això seria preciós!!

Ara bé... l'única explicació que jo li puc donar és que dius "un dia buit és aquell en que DESITJARIA..." i allò que desitgem és allò que no tenim...

Tu voldries tenir això que descrius i, com que no ho tens és un dia buit...

Doncs tanca els ulls i visualtiza-ho amb força... (recordes allò de visualtzar les coses per començar-es a fer realitat? docs això és el que has de fer, mariner)
estrip ha dit…
Un dia buit, és aquell en què no penso en res, no vull tenir res que em destorbi el pensament i per mantenir-lo buit no puc estar parat, necessito desfogar-me, córrer, cansar-me. Però no cansar-me i trobar-me sol i que el meu alè es perdi. Si d'alguna cosa s'ha d'omplir el buit és d'una abraçada d'algú a qui estimes.

Aquest és el buit al que em referia. Buit no és una paraula dolenta.

Gràcies a tots per omplir amb els vostres comentaris.
Assumpta ha dit…
Em permets que et porti la contrària? :-)

Buit és una paraula dolenta en cas de que al final no aconsegueixis omplir-lo d'aquella abraçada.

O sigui, que "buidar-se" és el camí... però no la meta :-))
Assumpta ha dit…
Ostres!!! Veus com tinc poders telepàtics??

Mentre jo estava escrivint aquí a casa teva tu has passat per la meva!! ha estat quasi simultani!!... Bé, tu has passat uns minuts primer però t'asseguro que no havia vist el teu comentari abans, em pots ben creure!! :-))
Deric ha dit…
llavors, amic/ga meu/meva, no seria buit

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...