dilluns, 29 de juny de 2009

ulls que miren

Quant he sortit del cinema després de veure dues biografies realment diferents de móns diferents però que segurament són més semblants del que semblen, he tingut la sensació, potser és que ho havia oblidat, que a part del meu món hi ha altres móns. Però no móns físics, llocs del món on es viu diferent perquè les cultures són diferents o llocs on hi ha més o menys pobresa, més o menys guerres. Sinó que penso en els ulls que miren, en els ulls que miren tot el seu voltant d’una forma diferent i que si estiguessin en tots aquests altres llocs, continuarien mirant-lo a la seva manera. I m’agrada pensar que hi ha comportaments que potser no entenc per culpa d’aquesta mirada diferent.

I és que Coco Chanel i Yukio Mishima m'hi han fet pensar.

6 comentaris:

kweilan ha dit...

Dos personatges ben diferents. La teua reflexió incideix en la manera diferent de veure les coses que tenim les persones segons la nostra cultura o educació. De vegades ens és massa difícil entendre aquests ulls diferents dels que parles.

Striper ha dit...

En la diversitat esta la riquessa.

elur ha dit...

Aquesta mirada és la que ens fa diferents i la que, a vegades, ens fa tan iguals.
Bon post, bona mirada.

Deric ha dit...

realment personatges ben diferents però tots units i passats pel sedàs dels teus ulls, formen una mirada única.

Judith ha dit...

De vegades ho fa...quan surts del cinema, reflexiones sobre la pel·lícula que has vist i mires el teu voltant i tothom continua vivint...però alguna cosa canvia et mires el món d'una altra manera.

Albanta ha dit...

Potser el ser tan diferents és el que ens iguala. Amb respecte hem d'aconseguir ser tots iguals, amb les nostres diferències personals, i culturals.
Que passes bona nit Estrip