Ves al contingut principal

el valor

“Crec que va ser Francis Scott Fitzgerald qui va dir que un home intel•ligent és el que podia mantenir al mateix moment dues idees contràries al cap sense que li explotés. Doncs bé, un home valent és el que pot mantenir dos desigs al cor sense que li exploti... i decidir-se pel millor.”
José Antonio Marina. Anatomia de la por, un tractat sobre el coratge.

Aquest fragment pertany al capítol VIII: Apareix la valentia. Un capítol on ens parla de la recerca de l’alliberament, dels desigs, de l’esperança, de la recerca de la serenitat, de la virtut, tot ben lligat entre el que pensaven Sèneca, Ciceró, Spinoza, Jankélévitx, Sri Krishna o el mateix Plató , i el que entenien sobre el valor. Sincerament, un llibre revelador.

Comentaris

Assumpta ha dit…
I també explica com dur-ho a la pràctica això del coratge? :-)

De totes maneres penso que, en el moment en que es decideix pel millor ja no està mantenint dos desigs al cor... Els haurà tingut algun temps però, precisament perquè no pot mantenirlos tots dos, és que s'ha de decidir pel que consideri millor...

(M'he fet un embolic?)
instints ha dit…
uf, jo no sé si podria pensar en voler menjar un gelat de macadàmia o un tall de llangonissa, són dos desitjos que tinc molt sovint al cap, i em costa molt decidir-me per un. Per tant, primer en provo un, i si no m'agrada,vaig a per l'altre, jaja. O són antolls? Sembla un bon llibre si et parla com dur a terme el coratge. Cosa difícil. Petonets.
rits ha dit…
però els desitjos han de ser contraris entre ells? xq es poden desitjar moltes coses i no patir.... a no ser que una sigui contrària a l'altre.

contradictòria de mena com sóc, crec que encara no m'ha explotat el cap, això si, darrerament faig servir força l'iboprufeno....
kweilan ha dit…
Ha de ser interessant pel que dius.
Baraula ha dit…
Coincidències de la vida... però som una persona poruga i indecisa, tenc dos desitjos al cap i aquest llibre pendent de llegir a la llibreria de casa... Ara veig que no pot esperar gaire temps més.
XeXu ha dit…
La frase esmentada és prou interessant, tot i que jo no hagués definit mai així el valor. S'hi ha de reflexionar una mica per acabar d'entendre-la.
Joana ha dit…
I és que en Marina la clava. Ara llegeixo "las arquitecturas del deseo". I quanta raó!
USD ha dit…
a la imatge que hi ha a la part superior dreta del teu blog hi ha un aporta tancada.
En tens alguna d'oberta? a mi m'agraden més.
Et convido a enviar-la per a la meva col.lecció
LLuNa ha dit…
La gràcia suposo que està en que mai sabràs si has acabat escollint el millor. Val més pensar que sí, de totes maneres... :)
Judith ha dit…
Parles sovint d'aquest llibre...si més no, em sona molt el títol.M'apunto el títol. Sembla interessant.
Quan tens dos desitjos al pensament, costa tan decidir-se...
Rita ha dit…
Crec que sí, que és un llibre per llegir. D'entrada, costa d'entendre una mica el que diu...
Bon capde!
khalina ha dit…
la vida molts cops ens fa escollir. No podem estar a dos llocs a l'hora, ni està pendent de la mateixa gent al mateix moment...
estrip ha dit…
Assumpta, això em sembla que es feina del lector, tot i que eines per pensar en dóna.

instints, de fet la frase està treta de contexta aquí però no vas mal encaminada no.

kweilan, a mi em fa pensar, m'agrada.

Baraula, no tinguis por doncs!

Xexu, la frase no està en el seu contexte.Però és més senzill del que sembla em penso.

Joana, ah, me l'apunto, que si parla així de bé...

USD, merci, si en tinc d'obertes, te les enviaré.

lluna, això és una bona elecció

Judith, si en vaig parlar en un altre post. Ara ja l'acabo i el tema del valor m'ha impressionat.

Rita, si costa perquè la frase aquí no està on toca, però a la lectura és més senzill.

khalina, i tant. Escollir potser és el que més fem a llarg de la nostra vida.
estrip ha dit…
rits, com mínim no has de triar entre l'aspirina i l'ibuprofeno.
GEMMA ha dit…
Hola Estrip, m'apunto el llibre, gràcies per fer-me'l descobrir.
mar ha dit…
està clar que el que té valor és poder conservar els desitjos i no haver de renunciar a cap d'ells...
;)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…