“Crec que va ser Francis Scott Fitzgerald qui va dir que un home intel•ligent és el que podia mantenir al mateix moment dues idees contràries al cap sense que li explotés. Doncs bé, un home valent és el que pot mantenir dos desigs al cor sense que li exploti... i decidir-se pel millor.”
José Antonio Marina. Anatomia de la por, un tractat sobre el coratge.
Aquest fragment pertany al capítol VIII: Apareix la valentia. Un capítol on ens parla de la recerca de l’alliberament, dels desigs, de l’esperança, de la recerca de la serenitat, de la virtut, tot ben lligat entre el que pensaven Sèneca, Ciceró, Spinoza, Jankélévitx, Sri Krishna o el mateix Plató , i el que entenien sobre el valor. Sincerament, un llibre revelador.
16 comentaris:
I també explica com dur-ho a la pràctica això del coratge? :-)
De totes maneres penso que, en el moment en que es decideix pel millor ja no està mantenint dos desigs al cor... Els haurà tingut algun temps però, precisament perquè no pot mantenirlos tots dos, és que s'ha de decidir pel que consideri millor...
(M'he fet un embolic?)
uf, jo no sé si podria pensar en voler menjar un gelat de macadàmia o un tall de llangonissa, són dos desitjos que tinc molt sovint al cap, i em costa molt decidir-me per un. Per tant, primer en provo un, i si no m'agrada,vaig a per l'altre, jaja. O són antolls? Sembla un bon llibre si et parla com dur a terme el coratge. Cosa difícil. Petonets.
però els desitjos han de ser contraris entre ells? xq es poden desitjar moltes coses i no patir.... a no ser que una sigui contrària a l'altre.
contradictòria de mena com sóc, crec que encara no m'ha explotat el cap, això si, darrerament faig servir força l'iboprufeno....
Ha de ser interessant pel que dius.
Coincidències de la vida... però som una persona poruga i indecisa, tenc dos desitjos al cap i aquest llibre pendent de llegir a la llibreria de casa... Ara veig que no pot esperar gaire temps més.
La frase esmentada és prou interessant, tot i que jo no hagués definit mai així el valor. S'hi ha de reflexionar una mica per acabar d'entendre-la.
I és que en Marina la clava. Ara llegeixo "las arquitecturas del deseo". I quanta raó!
a la imatge que hi ha a la part superior dreta del teu blog hi ha un aporta tancada.
En tens alguna d'oberta? a mi m'agraden més.
Et convido a enviar-la per a la meva col.lecció
La gràcia suposo que està en que mai sabràs si has acabat escollint el millor. Val més pensar que sí, de totes maneres... :)
Parles sovint d'aquest llibre...si més no, em sona molt el títol.M'apunto el títol. Sembla interessant.
Quan tens dos desitjos al pensament, costa tan decidir-se...
Crec que sí, que és un llibre per llegir. D'entrada, costa d'entendre una mica el que diu...
Bon capde!
la vida molts cops ens fa escollir. No podem estar a dos llocs a l'hora, ni està pendent de la mateixa gent al mateix moment...
Assumpta, això em sembla que es feina del lector, tot i que eines per pensar en dóna.
instints, de fet la frase està treta de contexta aquí però no vas mal encaminada no.
kweilan, a mi em fa pensar, m'agrada.
Baraula, no tinguis por doncs!
Xexu, la frase no està en el seu contexte.Però és més senzill del que sembla em penso.
Joana, ah, me l'apunto, que si parla així de bé...
USD, merci, si en tinc d'obertes, te les enviaré.
lluna, això és una bona elecció
Judith, si en vaig parlar en un altre post. Ara ja l'acabo i el tema del valor m'ha impressionat.
Rita, si costa perquè la frase aquí no està on toca, però a la lectura és més senzill.
khalina, i tant. Escollir potser és el que més fem a llarg de la nostra vida.
rits, com mínim no has de triar entre l'aspirina i l'ibuprofeno.
Hola Estrip, m'apunto el llibre, gràcies per fer-me'l descobrir.
està clar que el que té valor és poder conservar els desitjos i no haver de renunciar a cap d'ells...
;)
Publica un comentari a l'entrada