La biblioteca al juny comença a buidar-se de dia i a omplir-se de nit. Els exàmens han començat. Uns la selectivitat, altres el seu últim any de carrera i altres el seu primer. Aquest any uns ja han suspès, i tot i així no hauran de recuperar, ocuparan la seva plaça durant quatre anys més, sense tornar-se a examinar.
A la biblioteca s’hi està bé, ets pots oblidar de la calor, hi ha silenci. Si necessites una aventura la trobaràs, també trobaràs lectures per aprendre a agafar-te la vida amb més filosofia o a fer a càlculs d’estructures o a llegir informes judicials. Grans i llargues prestatgeries plenes de títols que et faran tornar a alinear amb el temps. La informació instantània que tenim avui en dia és bona però a vegades cal, com aquell que mira el foc o es relaxa amb l’horitzó, contemplar fileres i fileres de llibres en vertical. Qui sap si potser hi trobem el “manuale d’amore”, aquell que sempre havíem buscat.
A la biblioteca s’hi està bé, ets pots oblidar de la calor, hi ha silenci. Si necessites una aventura la trobaràs, també trobaràs lectures per aprendre a agafar-te la vida amb més filosofia o a fer a càlculs d’estructures o a llegir informes judicials. Grans i llargues prestatgeries plenes de títols que et faran tornar a alinear amb el temps. La informació instantània que tenim avui en dia és bona però a vegades cal, com aquell que mira el foc o es relaxa amb l’horitzó, contemplar fileres i fileres de llibres en vertical. Qui sap si potser hi trobem el “manuale d’amore”, aquell que sempre havíem buscat.
10 comentaris:
aix... I algun dia arriba l'any en què el juny només és el mes que comença el bon temps i prou... i t'oblides de les biblioteques! ;)
Coi una aventura a la biblioteca pasadisos sense ningu, llibtres que tapen , ara que penso..
M'has fet pensar en la carrera, m'hi passava la vida de biblioteca en biblioteca. I ja no era l'ambient i els llibres i tot el que vam aprendre allà, sinó totes aquelles coses que passaven només quan hi havia exàmens, quan la pressió uneix tant que surten les millors relacions, i potser els pitjors odis. En aquests períodes es va forjar la meva vida actual, el meu entorn. Estudiar a la biblioteca i no a casa va ser l'encert més gran que vaig tenir.
uii, recordo al principi com no ens portàvem massa bé a la biblioteca. Ens posàvem varis en una taula i buff, pobres els altres!
Després tot va ser diferent. Havíem d'acabar la carrera. I és cert que s'estava fresquet. Matinar per fer cua i agafar lloc.Tot i que hi havia robatoris de cadires mentres anaves al WC o a fer un cafè
no he sigut mai gaire amiga de les biblioteques, ni en les millors èpoques d'estudiant, i reconec que hi ha tresors amagats!!!
Doncs si vols veure un tresor de veritat, et recomano anar a la biblioteca de la facultat de matemàtiques de la Universitat de Barcelona (plaça Universitat).Un consell:vés amb el cap mirant al cel, si vols veure els tresors amagats...
Avui mateix hi he anat :-)
Hi vaig molt sovint... m'agraden les Biblioteques!!
Al llarg de la meva vida he estat a tantes!! I tant diferents!
Recordo, quan estudiava la carrera, que a vegades anava a una molt velleta, molt velleta, que tenia uns llibres que semblaven incunables en prestatgeries tancades amb portes de vidre... les taules eren velles, molt grans, de fusta amb forma inclinada en dos vertents, així el llibre (o els apunts) quedaven una mica com si fos en un faristol...
La de la Facultat era molt moderna i, obviament, tots els llibres eren del tema (què avorriiiiiiit jaja)
I a vegades anava a una altre, no massa gran (ara l'han traslladat fa uns anys i està molt xula), l'ha amb la meva amiga Anna. Arribavem, seiem, treiem els apunts... ella s'aixecava, anava a mirar i tornava amb alguna enciclopèdia o revista de cinema.
Per això jo vaig acabar la carrera primer jejeje
Jo li deia "Anna, per què vols anar a la Biblio si no estudies?" i nooooooooo, jo no era gens estudiosa, el que em passava és que, posats a perdre el temps, m'estimava més anar a fer un cafè o a passejar per El Corte Inglés, o quedar amb el meu Josep Lluís...
La Xavier Amoròs de Reus és bastant nova i està força bé, les taules i cadires són molt còmodes, però la gent parla bastant fort i em posen una mica niiiiirrrrviosssa... a vegades preferim anar a fer un cafè al Viena de la Plaça Prim i llegir allí, que, total, la gent parla igual i, a més, posen una música clàssica de fons que relaxa molt (i, a part, et prens un cafè, per suposat)
Perdona la llargària del comentari... però és que m'he inspirat :-))
Núr, per sort tot i no tenir exàmens i que el juny és el més que comença la calor i prou, no m'oblido de la biblioteca.
striper, pensa pensa...
xexu, un bon encert, a mi em va passar el mateix.
khalina, "quién se va a Sevilla" ...
instints, vés a saber un dia potser li agafes el gustet!
Judith, prenc nota, moltes gràcies.
Assumpta, no et preocupis de la llargada, ets com un llibre obert ple d'anectodes, digne de tota una bona usuaria de biblioteca.
És que una ja té una certa edat jajaja ja explico "batalletes" :-))
Les biblioteques m'encanten. Els llibres, el silenci...sempre que vaig a alguna ciutat una de les coses que m'agrada buscar és la biblioteca de la ciutat. N'hi ha de molt boniques...Per cert, coneixeu la de Lleida? Val la pena!!!
Publica un comentari a l'entrada