Ves al contingut principal

una cervesa

Les primeres nits caloroses arriben, després de sopar surt a la terrassa, silenci, soledat, però una alenada d'aire fresc li frega la cara i la son s'oblida que és al seva hora. Sent la fresa del mar i la boca se li fa aigua pensant en un glop de cervesa. De sobte, apareix d'entre les cortines una safata amb un got de cervesa quasi ple. Una noia amb una bonica cabellera, que sembla que li ha llegit el pensament li entrega el seu desig. Abans però, ella mateixa se'l mira als ulls, pren el got de cervesa, hi reposa els seus llavis per fer-hi un glop alhora que li queden envoltats per una espessa capa d'escuma. El desig és multiplica a l'infinit, ell li pren el got de la mà, i apropa els seus llavis contra l'escuma. Amb la llengua els neteja, per tornar a observar el desig crescut i el somriure moll que se li ha dibuixat. Aleshores ella es gira, es comença a descordar les tires de la brusa, mentre poc a poc camina, i desapareix entremig de la cortina, movent la seva figura cridanerament.

Comentaris

Striper ha dit…
ostres ara una jerra de cervessa ..
fada ha dit…
I això pensant només en un glop de cervesa! Si s'arriba a imaginar una canya... La segona part ens la serviràs tu o hi hem de posar de la nostra part?
Núr ha dit…
...em sembla que es beurà la cervesa calenta!

m'encanta l'escena i la reconec perfectament ;)
elur ha dit…
i aquesta 'màgia' funciona així com així o hi ha truc? ho dic per no estar perdent el temps al terrat de casa aquesta nit...

Com sempre un post ben preciós :*)
khalina ha dit…
m'ha agradat. Un pensament agradable. Somni o realitat?
Assumpta ha dit…
Menys mal que no s'ha endut la cervesa quan marxava!! jejejeje
Rita ha dit…
Quin relat més sensual...

Serà cosa de posa-se a la terrassa... Qui en tingui! ;-)
XeXu ha dit…
Ostres, suposo que no trigaria a oblidar-se de la cervesa, oi?
kweilan ha dit…
Un relat que fa treballar la imaginació de valent.
instints ha dit…
áixò és d'anunci nen!!! jaja, m'encanta la cervesa!!! Escolta la cançó de brams "la meva estimada és una voll-damm", boníssima!!
myself ha dit…
Ooh, quina escalforeta amb un sol glopet. Quant de desig... molt intens.
estrip ha dit…
striper, tu de gerra en gerra eh!

fada, potser que faci la festa de la cervesa a la meva terrassa.

Núr, la cervesa no es fa esperar!

Elur, si més no el gust de cervesa deixarà un bon sabor de boca. El temps mai es perdut!

khalina, somni o realitat, importa?

Assumpta, menys mal, amb la sed que tenia.

iaiapunkarra, una per començar.

Rita, doncs a la terrassa d'algú altre.

Xexu, això és molt suposar.

kweilan, la imaginació al poder! Gràcies.

instints, d'anunci! m'agrada! merci

myself, fred i calent sempre és un bon contrast!
Els del PiT ha dit…
Imagino que la birra és amb alcohol i el contracte de paraula, sense tovallons.
Totalment d'acord amb Instints, sembla talment d'anunci, molt suggerent...
:-)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…