Ves al contingut principal

bultaco

Ara has de lluitar per conservar-la, -li deia el senyor gran, i com que els dos ja no son sou criatures tot el que hàgiu fet abans no ho heu de tenir en compte. Us sortiran inconvenients, potser algun familiar o algun amic o amiga anterior, però si teniu contents al sogres i lluiteu l’un per l’altre, us ho passareu molt bé en aquesta vida.

Jo quan tenia setze anys vaig conèixer a la meva dona, ella en tenia dotze, mig poble ens mirava amb mals ulls i sobretot el seu pare quan em veia arribar amb aquella Bultaco...

Comentaris

zel ha dit…
Osti, és que fa enveja, eh? I debien pensar d'on coi ha tret els calers, aquest? El meu avi haguera dit de "l'estraperlo"... bon dia, dissabte i fa sol!
XeXu ha dit…
Sempre s'ha de lluitar l'un per l'altre, és la llei que regeix les relacions. Deixar de lluitar significa el final.

Devies impressionar arribant amb aquesta moto, com en una pel·li americana...
iaiapunkarra ha dit…
L'amor de la meva vida té gairebé 90 anys i n'estic tan enamorada com el primer dia que ens vam conèixer.

I no li he cardat mai les banyes, tot i que senti simpatia pel veí de Montilivi.
khalina ha dit…
no és el mateix arribar a peu que arribar sobre una moto :)

Està bé la frase "tot el que hàgiu fet abans no ho heu de tenir en compte" Es ben certa. Si comences una relació amb 16 anys, no és el mateix que començar-la amb 30 o més. I totes les vides estan plenes d'experiències
robadestiu ha dit…
i malgrat els obstacles, la relació va seguir anant sobre rodes si s'han fet grans plegats. Segur que han recorregut un llarg camí junts, i amb la persona que estimes al costat, t'ho passes molt bé, i tant!. Mirar endavant i lluitar junts per vèncer els obstacles, és realment molt important. Grans consells els de la gent gran!
Ma-Poc ha dit…
Fa uns dies que he començat a llegir el teu bloc i m'agrada! :) Una gran sort poder conservar un amor primerenc!
LLuNa ha dit…
Al cap i a la fi, el que importa és estar bé i alimentar l'amor de manera suau, agradable i sobretot, estimant. Estimant molt.
Assumpta ha dit…
El senyor gran sap donar molt bons consells ;-) I això que quan era jove i el veien arribar amb aquella Bultaco...
rits ha dit…
i és que si hi ha amor, que més dóna el demés!!! amb una bultaco, una vespa o en patinet, junts sempre!!!!
estrip ha dit…
zel, treballant treballant!

xexu, segur que feia patxoca el senyor segur.

iaiapunkarra, ostres aviat els 100! això si que és tota una eternitat!

khalina, li devia donar un aire de llibertat eh!

robadestiu, si si, i ja tenen un edat i la moto ja se la va vendre, però l'amor sembla ser que no.

Ma-Poc, gràcies per passar-te. Una sort és ben cert!

lluna, estimant, deu ser la paraula clau!

Assumpta, tot i que la societat és diferent hi ha coses que mai canvien. Per això els consells son tant bons!

kweilan, molt bonica, una història real! com tantes d'altres.

rits, amb patinet al cel!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…