Ves al contingut principal

esclat

Cada petard que anava esclatant deixava anar a més del soroll un paperet:


Petard 1:
Torna-li la mirada a la lluna,
si la lluna et mira.


Petard 2:
Aprèn-te un vers,
o xiuxiueja el seu nom si l’estimes.

Petard 3:
Si has conegut a una bruixa, fes-te bruixot
i si has conegut un bruixot explica-li tot.

Petard 4:
No esclato,
esclatarem junts.

Petard 5:
El reflex de la lluna
sobre la mar aquesta nit,
ha après a nedar.

i els esclats de l'any passat aquí.

Comentaris

Striper ha dit…
Su`posa que lo de apendre a nadar ja era de matinada.
kweilan ha dit…
El petard 5 és fantàstic. Jo vull nadar amb el reflex de la lluna...Què bonic!!!
elur ha dit…
Cada petard podria ser ben bé una vida... o moltes!
M'agraden... sobretot la segona part del petard 3... "si has conegut un bruixot explica-li tot" :)

M'alegra veure com han canviat en només (ja?) un any!
USD ha dit…
bona revetlla!
LLuNa ha dit…
Que bonic, noi! Ja aniré mirant pel terra si veig paperets d'aquests :)
Assumpta ha dit…
Què maco!!!! M'encanta!! M'agrada MOLT!!

I vull felicitar al reflex de la lluna, que l'any passat encara no en sabia i ja ha après a nedar!!

Reflex de lluna... n'aprendré jo algun dia? :-)
instints ha dit…
sóc mol torpe en fer petar petards... però en nadar no jeje. M'ho penso. Preciós!!!
Judith ha dit…
Desitjos en possibilitats de ser aconseguits...és magnífic!
rits ha dit…
guau!!! quins esclats més bonics!
m'agrada sobretot el de xiuxiueja el seu nom si l'estimes i el 5!!

espero que hagis passat una bona revetlla!!!
GEMMA ha dit…
Ei, m'agrada el teu bloc. Hi aniré passejant. I els petards poètics són encantadors, és una molt bona idea pel proper St Joan! Petons
estrip ha dit…
striper, de matí era de matí.
kweilan, ara son dies propicis per fer-ho, va!
elur, un any, i més que en vindran.
usd, ho ha estat, gràcies. espero que la teva també.
Lluna, mira el cel de tant en tant també.
Assumpta, un any per aprendre a nedar és prou temps no?
instints, a tirar sevetes doncs
Judith, moltes gràcies, i molt bons desitjos!
rits, molt bona, gràcies, espero que tu també.
Gemma, ens llegim. Gràcies
Assumpta ha dit…
Ho hauria de ser... però per a mi... jeje
Núr ha dit…
missatges màgics per a una nit màgica! preciós, estrip! :)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…