"Els homes, mentre ensenyen, aprenen"
Luci Anneu Sèneca
Luci Anneu Sèneca
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
20 comentaris:
I les dones també ;-)
Bromes a part, el primer que m'ha vingut al cap en llegir la frase ha estat la gran quantitat de coses que jo he arribat a aprendre dels meus nens de catequesi. Mentre expliques, mentre intentes transmetre alguna cosa, les seves preguntes, les seves interpretacions i conclusions t'estan ensenyant constantment :-)
i les dones? ;)
és curiós em pregunto si hi ha algú que s'hagi dedicat a arreglar les cites.
com cada cop les cites són més antigues, són també inevitablement políticament incorrectes.
Així els aprenents també són mestres, no?
Ei, t'has fet un canvi estètic!! :-))
M'agrada ;-)
de moment aprenent a fer canvis al bloc!
gràcies
uó!! em pensava que m'havia equivocat de ruta i tot!!
m'agrada però se'm fa estrany... :P
Caram tu quin canvi!!
I tu, què ensenyes...?
Tothom aprèn durant tota la vida, no hi ha ningú que neixi ensenyat ni que ho arribi a saber tot. I la millor manera d'aprendre és interactuar amb els altres.
M'agrada aquest canvi que has fet, t'ha quedat molt bé. Això de barres laterals a banda i banda està molt bé.
oi tant!! i tothom jejeje.. és xulo el canvi, ara m'hi he d'acostumar o el tornaràs a canviar? jeje, petonets!!
ostres, ens has canviat la decoració de casa... no puc trobar el meu estimat Martí i Pol, però com que m'agrada molt la capçalera que has fet crec que podré perdonar-ho jeje
M'agrada molt Sèneca, un dels espanyols més rics intel·lectualment en la història, les seves dites són simplement colpidores i Montaigne n'és ple -ambdós van lligats a la meva memòria, talment com dos nens agafats de la mà
Molt maco :D
no no tornaré a canviar el disseny. Aquest és el que m'acompanyarà a partir d'ara.
Encara he de retocar alguns detalls i segurament en Martí i Pol també serà aquí.
espero que no se us faci estrany!
justa la fusta!
(a banda de les qüestions de gènere anomenades per aquí dalt...)
Aquesta cita és el pilar de la meva tasca professional actual i la que m'empeny a avançar i continuar volent saber-ne més...
petons!
m'agrada la teva nova decoració...
això rai! serà entrar per aquí un parell de vegades més i serà del tot normal veure-ho així :)
Quins canvis! Que macos...i quina vista d'entrada.Et fa agafar imaginació per escriure i tot.
Sempre s'apren, fins i tot de la desgràcia.
És innegable que s'aprèn de tothom i per descomptat també dels alumnes. Però prèviament al que s'aprèn dels alumnes, només pel fet de reflexionar-ho, d'explicar-ho, de preparar-ho, de transmetre-ho... també s'aprèn. Sempre.
I tant... en sóc bon coneixedor de la causa xiquet.
ostres, primer pensava que m'havia equivocat de blog. Bons canvis!
Jo aprenc cada dia que dono cursos
En aquella època només ensenyaven homes, potser en Sèneca hagués afegit "i les dones, mentre eduquen, també aprenen".
Però el sentit de la frase s'entèn d'allò més bé.
Per altra banda:
Amb tanta correcció política de les coses, al final hem acabat dient "els homes i les dones" a totes hores, i acaba resultant fins i tot una mica ridícul:
"els treballadors i les treballadores",
"els alumnes i les alumnes",
"els professors i les professores",
"associacions de pares i mares"... a mi m'amoïna una mica sentir parlar així...
Collons, quin canvi d'imatge!!! A mi també m'ha sobtat molt! A més, ara no hi ha aquella porta que s'obria amb un poema... argh!
Pel que fa a la cita políticament incorrecta d'avui, sí, els mestres, i qualsevol altra persona, no deixen mai d'aprendre. :D
Publica un comentari a l'entrada