dimarts, 29 de setembre de 2009

errors

Van anar passant els mesos, l'Albert va ser pare i la Rosa va continuar insistint fins que la van nomenar directora. Aleshores va deixar en pau a l'Albert de forma explícita. Però la veritat va ser una altra, va utilitzar el seu poder amb més subtilesa.

Un dia a l'Albert li van oferir un càrrec polític, feia temps que també treballava pel partit, i aquesta era una bona oportunitat. En va parlar amb la Marta i a aquesta no li va fer gaire gràcia, estava convençuda que això no seria bo. Però la Rosa el va animar i el va posar en contra de la seva dona, li va fer veure que ella li tallava les ales, i l'Albert i la Marta al final van acabar separats. L'Albert motivat per la Rosa va acceptar el càrrec polític que el portaria més endavant a ser conseller d'economia. Ara l'Albert se sentia com mai, valorat per la gent i per la seva dona que sempre li deixava anar un reguitzell d'adjectius encoratjadors. I ells dos se'n van anar a viure junts.

La Marta, va haver de sobreviure com va poder amb la Lluïsa, la seva filla, treballant a la ràdio local amb un contracte justet. I uns anys més tard per qüestions econòmiques la nena va anar a viure amb el seu pare i la Rosa. L'Albert i la Marta es continuaven veient, ella encara enamorada tot i que ho dissimulava. I ell, tot i que semblava enamorat de la Rosa, tenia alguna cosa als ulls que delatava el seu error.

14 comentaris:

Assumpta ha dit...

Apaaaaaa!! si és una història en capítols!!

D'acord. No diré res :-)

(Bé, ho diré entre parèntesi, que queda més dissimulat... "ell, tot i que semblava enamorat de la Rosa, tenia alguna cosa als ulls que delatava el seu error." Esperaré les següents entregues)


(Per cert en el comentari de "La fotografia" jo ja veia que hi havia alguna mena de feeling amb la Marta jajaja però ens vas enganyar... així que retiro allò que vaig posar i ho poso just al contrari... tralaralarà... ¡Vinga, Marta!!)

òscar ha dit...

costa saber del cert que un encert és un encert i no una errada.

Carme ha dit...

Costa, pe`ro aquest sembla una errada de totes totes...

Núr ha dit...

...quan les persones es foten amb aquesta mala intecionalitat enmig de relacions en què hi ha criatures, et ben asseguro que en faria una de grossa!

instints ha dit...

hi ha gent que és especialista en trencar relacions, i no para fins que ho aconsegueix. No entenc com poden fer-ho. I la Lluïsa com ho va portar això? serà en el pròxim capítoL? esperem que sí, i la Marta podrà refer la seva vida? tornaran junts? aix, quina intriga!!!

Assumpta ha dit...

De fet, no sé si s'ho mereix l'Albert que la Marta torni amb ell... Grrrrr

Ara bé, la Rosa, a la presó!!

Deric ha dit...

efectivament, error és el que va fer.
Ara, la Rosa és dolenta, manipuladora i ambiciosa... m'encanta com a dolenta de la pel·lícula

kweilan ha dit...

Però és una història trista.De moment...

fada ha dit...

Ei, que jo no em miro les sèries de la tele ni res de tot això! I ara resulta que em llegeixo el post actual i el passat. Probablement també em llegiré el(s) que vingui(n).
Petons ;)

elur ha dit...

si només fem cas a qui ens regala les orelles l'erraren anant i tornant!

Sadurní Vergés ha dit...

Que difícil és encertar-la quan arribem a una cruïlla. Si l'Albert no hagués deixat la dona potser ara s'arrepentiria de no haver acceptat el càrrec. Però això ell no ho sabrà mai. No poder desdoblar-se en varis personatges és una de les pitjors desgràcies que hem de patir els ésser humans.

Salut,
S.

XeXu ha dit...

M'està agradant aquesta història, sobretot perquè escrius molt bé, felicitats. Espero que no sigui el final, la cosa s'està entortolligant una mica. Continua, si us plau.

Assumpta ha dit...

Vull un capítol cada dia, si us plau :-))

sargantana ha dit...

a mi tambe s'em fa trista..
pero segueix...segueix