Ves al contingut principal

meditar


"No sé si cal meditar per adonar-se'n que deu minuts poden ser molts minuts"


Comentaris

Assumpta ha dit…
Doncs sí, tot és molt subjectiu... Crec que dependrà de les circumstàncies :-))
Jordi Casanovas ha dit…
això ja ho va pensar l'Einstein fa uns quant anys oi?
Eva Ventura ha dit…
El temps és molt relatiu...
crec que s'hauria d'inventar un aparell diferent del rellotge on el temps es pogués medir tal i com el viu cada persona individualment, no sé si m'enteneu... total una embolicada surrealista, però s'hauria d'inventar!
Carme ha dit…
Crec que no hi ha manera de fer que deu minuts siguin deu minuts només... sempre la subjectivitat els estira o arronsa. Però viure els deu minuts com a molts minuts pot ser terrorífic o fantàstic depenent de els circumstàncies.
elur ha dit…
goita... si és que en Jordi quasi que m'ha tret les paraules de la punta dels dits!

;)
Anònim ha dit…
I meditar en un segons és possible :) t'ho dic jo!
Judith ha dit…
T'imagines que ens diguéssin que només ens resten deu minuts de la nostra vida?
En aquest cas serien molt pocs...
instints ha dit…
suposo que cadascú mesura el temps a la seva manera...
Sadurní Vergés ha dit…
I és que deu mintus poden canviar la vida d'una persona.

Salutacions,
S.
XeXu ha dit…
Poden ser una eternitat, en segons quina situació, però en altres moments no donen per a res.
fada ha dit…
Coincideixo totalment amb el Xexu, m'ha tret les paraules del teclat.
Striper ha dit…
De vegades tota una eternitat!!
Al Marroc el temps és dalinià: maleable, de límits flexibles i contorns imprevisibles. Així una galleda és una clepsidra, i un got de te, una màquina d'aturar el temps.


"Les suisses, ils ont la montre. Les africains, nous avons le temps."


...i tic i tac i tic i tac i tic i tac...
Ma-Poc ha dit…
Si t'estàs 10 minuts meditant sobre els 10 minuts i la seva relativa duració, segur que es fa etern! :)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...