"No sé si cal meditar per adonar-se'n que deu minuts poden ser molts minuts"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
14 comentaris:
Doncs sí, tot és molt subjectiu... Crec que dependrà de les circumstàncies :-))
això ja ho va pensar l'Einstein fa uns quant anys oi?
El temps és molt relatiu...
crec que s'hauria d'inventar un aparell diferent del rellotge on el temps es pogués medir tal i com el viu cada persona individualment, no sé si m'enteneu... total una embolicada surrealista, però s'hauria d'inventar!
Crec que no hi ha manera de fer que deu minuts siguin deu minuts només... sempre la subjectivitat els estira o arronsa. Però viure els deu minuts com a molts minuts pot ser terrorífic o fantàstic depenent de els circumstàncies.
goita... si és que en Jordi quasi que m'ha tret les paraules de la punta dels dits!
;)
I meditar en un segons és possible :) t'ho dic jo!
T'imagines que ens diguéssin que només ens resten deu minuts de la nostra vida?
En aquest cas serien molt pocs...
suposo que cadascú mesura el temps a la seva manera...
I és que deu mintus poden canviar la vida d'una persona.
Salutacions,
S.
Poden ser una eternitat, en segons quina situació, però en altres moments no donen per a res.
Coincideixo totalment amb el Xexu, m'ha tret les paraules del teclat.
De vegades tota una eternitat!!
Al Marroc el temps és dalinià: maleable, de límits flexibles i contorns imprevisibles. Així una galleda és una clepsidra, i un got de te, una màquina d'aturar el temps.
"Les suisses, ils ont la montre. Les africains, nous avons le temps."
...i tic i tac i tic i tac i tic i tac...
Si t'estàs 10 minuts meditant sobre els 10 minuts i la seva relativa duració, segur que es fa etern! :)
Publica un comentari a l'entrada