Decidit a fer una mica de meditació perquè la necessito, obro un llibre sobre el tema i en una plana l'atzar llegeixo com un home anomenat Herrigel, autor de “El camí del zen”, quan va ser al Japó practicant l'art del tir amb arc, Kyudo, amb un mestre japonès, va practicar molt i molt, i va arribar a un nivell de perfecció increïble. L'home però es va cansar de sentir com el mestre li deia que practiqués més, tot i veure'l que sempre que tirava una fletxa la clavava just al centre. Així que un dia va decidir marxar, cansat va pensar que ja n'hi havia prou. Va anar a acomiadar-se del mestre, i aquest li va dir que tirés una última fletxa. Herrigel va agafar l'arc i la fletxa amb tristesa, va agafar impuls i la va llançar. Va tocar el blanc, però no va la va clavar al centre, i per sorpresa seva el mestre li va dir mentre li donava un cop a l'esquena, -així és! Ho has aconseguit, ja pots marxar!
L'explicació és que per fi Herrigel va tirar per primera vegada la fletxa sense esforç i sense voler demostrar res. Va tirar la fletxa sense esforç, només amb tècnica i precisió, l'objectiu de l'entrenament des de bon començament. Aquest cop havia deixat de banda el seu ego. Només hi havia acció, i la fletxa “es va disparar ella mateixa”
L'explicació és que per fi Herrigel va tirar per primera vegada la fletxa sense esforç i sense voler demostrar res. Va tirar la fletxa sense esforç, només amb tècnica i precisió, l'objectiu de l'entrenament des de bon començament. Aquest cop havia deixat de banda el seu ego. Només hi havia acció, i la fletxa “es va disparar ella mateixa”
12 comentaris:
Una historia per fer reflexionar de les nostres actituits.
Aquests mestres, sempre tan místics! Realment és tan dolent intentar fer-ho perfecte, encertar sempre al centre? No diuen allò de que qui vol alguna cosa, alguna cosa li costa? Si vols ser el millor en tir amb arc potser que et concentris i que no deixis que l'energia flueixi sola cap a l'arc. Però bé, qui sóc jo per contradir un mestre zen...?
l'entrenament no només entrena l'acte, sinó que entrena la voluntat. Has d'aconseguir que allò que entrenes sigui com una capa de pell més per a tu, aleshores és quan ve la màgia: ho fas sense ni tan sols pensar. Per això alguns grans esportistes ens fascinen, sense adonar-nos-en que al darrera de la seva excel·lència hi ha hores i hores d'autodisciplina. :) Una bona paràbola :)
M'he llegit el llibre de Herrigel del tot recomanable, forma part de la meva petita sèrie de lectures sàvies, clarividents. Bon dia!
La reflexió és bona, i l'actitud està clar que és un punt de mira molt important. Tot i que a vegades també hi posem actitud i les coses no surtin com voldríem, però ja canvia alguna cosa.
Petonets!!
Doncs si he de ser totalment sincera, crec que no ho acabo d'entendre... no veig clar quin és el missatge.
Què hem d'intentar fer les coses bé però no per sobresortir? Fer-les bé pel sol fet de fer-les bé?
Otres, perdó, estic espessa. He estat a punt de no deixar comentari, però he preferit fer-ho i així m'ho explicaras :-))
Doncs a mí em passa una mica com a l'Assumpta. Aquests consells místics i que et diuen com has d'anar per la vida no els acabo d'entendre.
Escoltar el nostre ego és perjudicial per la nostra salut.
Striper, un punt de vista diferent.
Xexu, de fet el que ve a dir no és res en contra del esforç. Sinó que cal l'esforç per adonar-te'n més endavant d'això.
Clidice, la constància!
GEMMA, doncs me'l hauré de llegir també!
instints, però que no surtin com voldríem no és important sempre.
Assumnpta, que cal esforç per aprendre, però no s'aprèn del tot fins que allò que has volgut aprendre ho fas sense esforç. Ni físic ni mental, sense que hi hagi res a la ment, com ara l'ego que ens mantingui la ment rígida. Que l'acció ha de ser només acció.
(però al final que tothom ho entengui com li sembli, que això és relatiu)
kweilan, doncs no és cap problema. Potser si no els acabes d'entendre es que no necessiten que els entenguis. Però sinó he deixat explicada la meva versió a l'Assumpta.
Judith, molt perjudicial, si! i difícil moltes vegades de no tenir-lo en compte.
"No s'aprèn del tot fins que allò que has volgut aprendre ho fas sense esforç."
Ostres, doncs em sembla una molt bona explicació... i, a més, hi estic totalment d'acord ;-))
Suposo que són les fases de l'aprenentatge. Al principi de conduir, la gent va preocupada per pedals, retrovisors, les marxes... Després sense esforç conduim
De vegades ens disparem i no ens n'adonem fins quan sagnem, pot ser?
Publica un comentari a l'entrada