dijous, 10 de setembre del 2009

escrits mirall

A hores d'ara molts ja han sentit a parlar de les neurones mirall, aquelles que anticipen alguna cosa en l'altre persona perquè ho tenen ja registrat o après. Un entès en la matèria ho explicaria de forma correcta. Però jo em quedo amb la idea del mirall i en els món dels blocs, i m'atreveixo a fer una definició que no seria gens estrany que ja existís: parlo dels escrits mirall, o post mirall si es prefereix. Aquell escrit que reflecteix tant bé allò que t'ha passat o que t'està passant que podries pensar que ho ha escrit algú que et coneix com ningú. I és un regal per els ulls mirar-se en un d'aquests miralls, sobretot si parla de coses tant precioses i positives com ara aquesta: el 1er regal

11 comentaris:

Striper ha dit...

Quin regal ple de sentimenyts per els sentiments.

Assumpta ha dit...

Coincideixo totalment amb tu :-)

Quan llegeixes un escrit en el que et veus identificat, reflectit, és com si sentissis que hi ha algú que t’entén, algú a qui no coneixes i que probablement no coneixeràs mai, però que, en un moment donat, els pensaments han coincidit i això fa que et sentis acompanyat, comprès i és molt maco :-)

(Caram, Estrip, m'ha costat trobar l'espai pels comentaris jeje... ha quedat reduït a la mínima expressió, el numeret i prou) :-)

Assumpta ha dit...

Eh!! quan jo he posat el comentari havia desaparegut la paraula "estripades" al costat del número de comentaris, que consti jajaja
De veritat!! Hi havia un "1" tot solet i prou!! :-)

Sergi ha dit...

Justament ahir o abans d'ahir vaig llegir un escrit en un blog habitual que podria denominar com tu fas. El post que cites, tot i agradar-me, no reflecteix la meva realitat actual.

kweilan ha dit...

De vegades és veritat que es donen situacions semblants i si més no, crida l'atenció.

rits ha dit...

m'ha agradat molt la definició tan de les neurones mirall com dels escrits mirall, no les coneixia. alhora que m'alegra moltíssim pensar que aquest post sigui mirall. està tan plé d'amor... sou molt afortunats!

mar ha dit...

és cert, tots busquem miralls que reflecteixin la imatge de nosaltres mateixos que més ens agrada...
en la vida real i en la virtualitat dels escrits que llegim, que enllacem, que gaudim, que vivim...

petons!

zel ha dit...

És ben cert, i ben bonic, aquí tenim la realitat humana i punyent de la virtualitat! petons!

khalina ha dit...

coincidències, miralls... i si són amorosos i alegres millor

Anònim ha dit...

Gràcies estrip, que els miralls ens portin a moltes mirades positives i plenes d'amor oi :)

Núr ha dit...

A mi, de vegades, aquest escrits mirall em fan una mica de por! Tanta semblança... argh! ;)

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...