Ves al contingut principal

dormir bé

Per tenir un bon son i un bon començament d'octubre:

Cançó de bressol

Bruixeta la non-non,
amb caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s’obre no es tanca,
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,
lluneta de coixí.

MARIA-MERCÈ MARÇAL

Comentaris

Assumpta ha dit…
Què contenta estic d'haver-la llegit abans d'anar a dormir!! :-)

És tendre i dolça! M'ha agradat molt!

Gràcies!!! :-)
Rita ha dit…
M'acabo de llevar, però he dormit molt bé. Potser et vaig intuir... :-)

Una delícia de poema, que no coneixia!

Tornaria al llit ara mateix... :P
Striper ha dit…
Ostres que bonic me el guardo.
Carme ha dit…
Jo el llegeixo al matí... però també he dormit bé. Gràcies. :)
Josep ha dit…
Autora a reivindicar.
monxu ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
instints ha dit…
És migdia, però al vespre tornaré a passar, abans d'anar a dormir. Preciosa la cançó. Muack!!
Assumpta ha dit…
Què ha de reivindicar l'autora, Josep? Si ha posat el nom al final del poema.
GEMMA ha dit…
No la coneixia. A mi el bressol em queda molt lluny, però suposo que també pot ser una cançó de llit, oi? jaja.. bon octubre també per a tu!
Joana ha dit…
M'ha entrat son només d llegir-lo...i això que només són les 8!
kweilan ha dit…
Molt bonic! Una autora que val la pena de recordar.
Anònim ha dit…
Una gran escriptora... i a veure si rellegint-la puc adormir-me...
elur ha dit…
he passat a llegir-te aquest matí i ara torno per llegir-te aquest post a una hora raonable, ja que ahir se'm va escapar...

bon son i bon mes també per tu Estrip! gràcies!
berta ha dit…
Veig que he passat a l'hora més adequada. Gràcies!
Núr ha dit…
Ostres, estrip! És tota petiteta i dolceta! Que bunika... Gràcies per compartir-la amb nosaltres! :)
khalina ha dit…
ostres, amb el meu refredat i altres temes porto uns dies que em costa dormir. Em llegiré el poema a la nit
rits ha dit…
ooooh, molt bonic!
l'agafaré per llegir-li a la meva petita princesa de 5 anys que li costa molt dormir!
Ma-Poc ha dit…
Gràcies per penjar-nos aquest poema d'una de les grans poetes catalanes!!!
fada ha dit…
Doncs tenim en compte l'hora que és em deixaré bressolar per la cançó. Per cert a final de curs em tocarà treballar Marçal amb els alumnes de literatura. Però per això encara falta molt... zzzzzzz
estrip ha dit…
gràcies a tots per venir per aquí i gaudir amb mi d'aquest poema.
Déjà vie ha dit…
perfecte x agafar al son d'aki una estoneta. K b!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...