Ves al contingut principal

poders

Es van conèixer de ben joves, han estat sempre enamorats. Ell treballava en en una empresa multinacional del sector del metall i era cap del departament de compres. Ella estava acabant la carrera de periodisme i feia pràctiques en una emissora local. I tot anava bé fins que va entrar a l'empresa d'ell, la Rosa. La Rosa, que gairebé sempre anava vestida amb vestits-jaqueta foscos s'hi va encapritxar, però no pel seu atractiu físic i el seu rostre sempre alegre sinó pel seu potencial.

Mica en mica, ella va anar configurant el seus dos objectius, ell i el seu càrrec a l'empresa. Va entrar al departament comercial encarregada de l'àrea nacional. I li va entrar a ell, presentant-se com una dona lliberal, sense lligams, soltera i mentre no conegués l'home de la seva vida estava disposada a gaudir al màxim d'aquesta seva condició. L'Albert, no li va passar mai pel cap mirar-se-la d'una altra forma que no fos professional i a més feia dues setmanes que sabia que seria pare. Però, les continues reunions i aprofitant un dia que ell estava fent una becaina a l'àrea de relax després d'una nit dolenta, ella el va seguir, hi va entrar i s'hi va estirar al seu costat, va tancar la porta amb clau i va abaixar les persianes perquè no entrés claror. Ell mig adormit, i per culpa del poder de suggestió d'ella, es va pensar que era amb la seva estimada, i es va avenir en un principi al joc que ella buscava. Quan se'n va adonar es va aixecar de cop i es va quedar glaçat en veure-la, mentre ella encara tenia els llavis lluents i la llengua ensalivada de carícies. L'Albert va sortir com va poder i es va sentir-se malament durant molt de temps. Però amb la Rosa es veien cada dia, i amb el temps ella s'ho va fer venir d'allò més bé perquè ell incubés el sentiment i el dubte de que potser no s'estimava tant a la Marta com abans.

Comentaris

Assumpta ha dit…
Com pot arribar a ser tan dolenta la Rosa? Com es pot fer mal així, d'una manera tan maquiavèl•lica
khalina ha dit…
Ostres amb la Rosa! Per desgràcia existeix gent com ella!
El volia a ell? O volia que ell marxés i ocupar el seu càrrec? Va preparant una situació de mobbing?
kweilan ha dit…
Molt dolenta aquesta dona no? I vols dir que ell al sofà del despatx de la seua empresa no sabia que era la Rosa el que l'estava acariciant???
Anònim ha dit…
Aquí hi ha dues coses... que et pots adonar que això que ha passat et fa veure que t'estimes molt a la persona amb qui estàs o t'adones que pot ser el temps ha deixat enrere la passió del primer dia oi... tots ens equivoquem...
XeXu ha dit…
Quin mal rotllo d'història, sap greu pensar que hi pot haver gent així, amb tan poc respecte per la voluntat de les persones. A més, continuar després de ser rebutjada clarament... quina mala llet.
Judith ha dit…
Suposo que a la llarga l'Albert se'n adona que no es sent tan atret per la Rosa com pensava.Que es recorda de la Marta.

I suposo que la Rosa troba un altre home amb més poder que l'Albert i torna a sentir-se atreta més per l'altre.

Tristes situacions de la vida^-^.
Ma-Poc ha dit…
Buf... la Rosa em sembla força mesquina... Però hi ha gent així!
Assumpta ha dit…
Bona nit. Sóc la Directora General per la zona del Meditarrani d'aquesta empresa i vinc a acomiadar a la Sra. Rosa.

Ja pot agafar una capsa de cartró i anar posant les seves coses.

Passi pel departament de personal a signar el finiquit. Com no l'hem preavisada ja admetem que li hem de donar la màxima indemnització, així no ens donarà problemes, el que volem és pérdre-la de vista quan més abans millor.
berta ha dit…
Amb els sentiments poden passar moltes coses... però aquesta premeditació és molt lletja... I No sé si hi ha gent així, potser sí.

Sort que sembla que l'Assumpta posa justícia! :)
estrip ha dit…
qualsevol semblança amb la realitat és pura casualitat!

faltava dir això!

per cert, Assumpta, ves que no es casin aquests dos!
Deric ha dit…
hi ha gent així, per desgràcia
Núr ha dit…
En aquest món hi ha gent molt dolenta, i també hi ha gent ingènua...
Carme ha dit…
Hi ha gent que es deixa... afalagar massa. I els altres se n'aprofiten.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...