Hi havia un mestre karateka que tenia per pseudònim Shoto quan signava els seus poemes, feia poc més de metre i mig, però la seva disciplina i art, tant en poesia com en karate el feien gran. Shoto vol dir més o menys “pi que es balanceja amb el vent”, i ara de la seva casa en diuen Shotokan.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
8 comentaris:
no m'estranya que fés poesia amb aquest nom tan poètic.
En el pot petit hi ha la bona confitura, que es diu, no?
No cal gaire espai per desar-hi un munt de creativitat i puresa, només un raconet on encabir una ànima pura.
bonic :)
I és que hi ha moltes maneres de mesurar la grandesa d'algú.
Què bonic!
...hi ha algun missatge amagat aquí darrere? És que no acabo d'entendre el que vols dir... ains...
La grandesa és a l'interior, igual que la bellesa :-))
les mides físiques de les persones no mostren la mida de les ànimes
Publica un comentari a l'entrada