Ves al contingut principal

suar

Entren i surten nens i nenes, joves i no tant joves, jugadors de bàsquet, jugadors d'hoquei, karatekes i aikidokes. Uns amb unes bosses tres vegades més grosses que ells i altres amb una petita motxilla on tot just hi cap un samarreta i uns pantalons curts. Una bona suada quan comença a fer fred produeix una sensació especial, i es nota en les cares quan aquestes surten a l'exterior humides i vermelles encara, de la dutxa d'aigua calenta. Alguns demà aniran a escola, altres a la universitat, altres a la feina i altres a buscar-ne, però fa un estona tots feien bategar el seu cor amb celeritat i voluntàriament emetent una energia que posaria els pels de punta i la pell de gallina si la poguéssim sentir en algun instant.

Comentaris

XeXu ha dit…
I a mi que em fa molta mandra fer exercici amb aquest fred... definitivament, m'hauré de buscar un gimnàs.
Striper ha dit…
Amb el exercici ni s nota el fred.
instints ha dit…
Al gimnàs? Recordo perfectament aquestes sensacions quan treballava a la piscina jeje. I les mares i pares assecant els cabells a les criatures perquè no es refredessin!! Fer exercici vitaminitza!! Petonets!!
rits ha dit…
i què me'n dius del cansament descansat de després de la suada?

és d'una lleugeresa... ais, mira que costa anar al gimnàs (a mi, molt) xò després et sents tan bé!
GEMMA ha dit…
Fer esport i suar, és una alliberació de toxines magnífica, un xut d'endorfines increible!
Carme ha dit…
i per què fa tant a mandra? :)
elur ha dit…
prefereixo anar-me'n a caminar a l'aire lliure.
Ahir vaig veure un gimnàs (parets de vidre) amb una colla pedalant com bojos per no arribar enlloc, no sé, no em van fer gens d'enveja... :p
Núr ha dit…
Un nou propòsit per a l'any vinent? Que no en fas molt, tu, d'esport???
kweilan ha dit…
Doncs ara mateix estic pensant que no vaig al gimnàs perquè fa massa fred :(
Cesc ha dit…
és intens, tothom en un mateix moment fa un esforç que li val per a ell mateix, tothom amb una vida diferent, que estrany i que proper i distant a l'hora oi nano.
Baraula ha dit…
I a més de duar, no diuen que fer exercici provoca alegria?
Assumpta ha dit…
Jajajaja penso el mateix que Elur... tant donar-li al pedal per no anar enlloc ;-))
estrip ha dit…
El gimnàs és una opció però hi moltes altres coses. Qualsevol que ens posi les galtes vermelles al acabar ja va és bo!
Déjà vie ha dit…
adrenalina, endorfines i caretes rojes i la sensacio de gratificació, sortir al carrer i notis el fred a la cara. a mi tb magrada.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…