Quan llegeixes una frase en un llibre i et sembla molt encertada, li trobes totes les virtuts i penses quanta raó hi ha en el seu significat. Perquè trobem que és tant encertada? Possiblement perquè estem d'acord amb el seu significat i conté un sentit el qual ja intuïm però que no l'havíem llegit mai o no ens ho havien fet veure. Si la sensació es queda aquí, aquesta frase no es tant bona penso jo, perquè no et fa rumiar gaire. Hi ha un altra tipus de frases, aquelles que no entenem, i aleshores, si sents curiositat potser li dones voltes, o sinó, la deixes per impossible. Però aquestes tampoc em semblen gaire bones. Les millors, o en el que m'he trobat últimament i per això penso que són les millors són aquelles que en un principi semblen del primer tipus però no les abandones i les dones com a veritables sinó que conscient o inconscientment hi continues pensat i te n'adones que potser són com les del segon tipus. Aquestes però no les deixes per impossible i hi acabes estan d'acord o en desacord. És aquest fet el que m'agrada, un frase que en un principi et sembla correcte i per tant no hi donaries més voltes, senzillament afirmaries, és perfecte, i quan a una cosa la trobes perfecte no li dones més voltes, li dones voltes a pesar de trobar-la bé i li acabes traient més suc del que semblava, així que és possible que quan te'n vagis a dormir, ja no pensis igual que al matí quan l'has llegida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
14 comentaris:
Em sembla que per entendre bé això que expliques ens aniria molt bé un bon exemple.
Doncs jo crec que ho entenc... prou bé... pensaré exemples abans d'adormir-me...
Però no voldria marxar reflexionar que les primeres que dius, les que t'agraden prequè hi estàs d'acord i les entens i no necessites donar-hi més voltes... a vegades tenen un valor afegit. Vull dir que estàs d'acord i potser no ho havies llegit mai, però a més a més et donen una altr a llum sobre aquell tema, un altre punt de vista o una paradoxa... i sense donar-hi més voltes et fan més ric.
"... i sense donar-hi més voltes et fan més ric."
(Carme)
Com un ametller florit, o com un arbre sec?
Potser més pobres (més buits)? Talment com un arbre sec que tot ho ha donat; que ja no és ardor ni zel, solament el tebi escalf de la darrera ascla.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Una reflexió interessant i encertada.
Si les frases són molt entortolligades m'acostumo a donar per vençut. És com aquells que estudien i teoritzen sobre l'obra de Pollock i en donen mil sentits i en donen mil voltes. Acostumo a pensar que, si habitualment posava un número com a títol dels quadres era per alguna cosa.
Sovint, i això és bo, les frases directes i simples són les que ens fan pensar, i eviten aquell primer filtre de la metàfora que potser no arribem a superar.
*Sànset*
Frases que et toquen, que t'aporten, que et modifiquen, que t'enriqueixen, que et fan evolucionar, que t'alimenten, que et sanejen, que et solucionen, i que de manera confortable passen a formar part del que un és!
Una bona estripada.
és molt encertat el que dius, perquè si et satisfà a la primera no en treus res que no puguis treure d'un horòscop del diari. Del que es tracta és que allò que llegeixis t'ajudi, et faci créixer, et modifiqui :)
Molt encertat el que dius. Potser les que ens arriben de debò del primer tipus s'acaben convertint sempre en les del tercer tipus perquè ens fan pensar de debò i ens fan reflexionar sobre allò que ens havia semblat tan lògic... No sé si m'embolico... bé, que estic d'acord amb tu i també amb la Carme. :)
Jo sóc un fan de les frases i penso que tens tota la raó en la teva reflexió.
Jo em deixo portar una mica pel que em transmet una frase en un moment determinat. Potser avui llegeixo una que m'agrada i prou. Però aquesta mateixa, vista un altre dia, i en funció del meu estat d'ànim o per les vivències que he tingut aquell dia, pot aportar-me alguna cosa més que pugui fer-me pensar o que em remogui per dintre. ;)
Ai... em sembla que no ho acabo d'entendre :-(
Molt complicat encara que les frases depenent del moment en què estem ens influencien d'una manera o una altra.
M'ha costat endrendre què volies dir però crec que he copsat el significat i sí, les millors frases són aquelles que sense adonar-te s'infiltren en el teu subconscient fent que li donis més voltes de les que pensaves en un principi.
Sé que amb algun exemple potser s'hauria entès millor. Però potser no. Tothom podria entendre la frase d'una forma diferent així que he optat per no posar-ne cap.
De totes maneres gràcies per les vostres aportacions.
molt interessaant. Crec que mai he ft aquest exercici. Potser no he trobat frases o escrits que em facin rumiar prou i que em canviïn l'opinió, potser no hi he pesnat massa. Però a partir d'ara li donaré importància a trobar allò que em faci venir ganes de donar voltes a allò que em faci curiositat!
a mi em va passar amb la frase del post anterior, veus?
Publica un comentari a l'entrada