dijous, 18 de febrer del 2010

ruc

Un home va comprar un ruc i qui li va vendre el va advertir de la quantitat de menjar que li hauria de donar diàriament. Però el nou propietari va pensar que aquesta quantitat era excessiva i aleshores va començar a donar-li cada dia menys, amb l'idea que s'acabaria acostumant. Tant li va disminuir la ració l'home al burro, que un dia se'l va trobar mort. L'home llavors es va lamentar:

- Quina desgràcia! Si m'hagués afanyat una mica més abans de morir, hauria aconseguit que el ruc s'acostumés fins i tot a no menjar res, però no hi he arribat a temps.

autor desconegut

13 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

La meva mare sempre l'explicava aquesta història!

La reduïa gairebé a una dita o frase feta, quan algú era massa garrepa o no estava disposat a fer el necessari per a assolir un objectiu la treia.

Anònim ha dit...

El ruc de veritat d'aquesta història és el propietari, no pas l'animal!

kweilan ha dit...

Quina pena d'amo!

Assumpta ha dit...

Jejeje el meu pare també coneixia aquesta història... En aquest cas, com diu l'Albert, em sembla que el veritable ruc era l'amo i no el pobre animal...

neus ha dit...

quin morro el burro morir-se abans d'hora!

sànset i utnoa ha dit...

L'espavilat aquest es va donar massa pressa a intentar canviar els hàbits de la pobra bèstia. Si en torna a comprar un i ho torna a intentar, que tingui més paciència...

*Sànset*

Clidice ha dit...

la gent llegeix la realitat sempre d'acord amb els seus interessos. Com diria aquell: "és u ke ni a" :(

Josep ha dit...

Boníssim.

rits ha dit...

ben ruc va ser aquest home! llàstima que a més, n'hi ha més d'un d'aquests!!!

Deric ha dit...

no coneixia aquesta història però ve a ser una mica el conte de la lechera, no?

zel ha dit...

Això és un conte popular "Quan l'havia acostumat a no menjar el ruc es va morir"

Si de cas, no ho provem!

Rita ha dit...

Jo tampoc la coneixia doncs... :P

Judith ha dit...

Quin amo més ruc...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...